Rafa García Vidal, després de dirigir ‘Chimo’ en els Moros i Cristians d’Ontinyent: «vaig sentir una explosió de goig col·lectiu que mai oblidaré.»

COMPARTIR:

El director Rafa García Vidal, qui va portar la batuta de la Jove Banda Simfònica de la FSMCV, va dirigir el mes d’agost passat el multitudinari i espectacular Chimo en les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent. Al Compàs conversa amb ell sobre aquella experiència.

Al Compàs. Què vas sentir en rebre la notícia que series l’encarregat de dirigir la marxa mora Chimo en les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent?

Rafa García Vidal. Sincerament, va ser un moment preciós, ja que Ontinyent és una ciutat que conec molt bé perquè part de la meua formació musical l’he realitzada allí. A més, la Banda Instructiva Musical d’Alfarrasí, banda en la qual he crescut com a músic, fa molts anys que participa en les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent. Així que rebre la notícia em va produir una enorme alegria, a més d’un sentiment de responsabilitat per poder dirigir este acte tan representatiu de la festa ontinyentina.

AC. Com has viscut la direcció d’una obra tan emblemàtica i que té tant de pes emocional per als participants i el públic?

RGV. Ha sigut una de les experiències més increïbles de la meua vida, és una sensació indescriptible. Abans de començar estava desitjós perquè la música sonara, amb la Plaça Major repleta de gent. De fet, arribant al castell de l’Ajuntament, amb la comitiva d’autoritats festeres, vam haver d’esperar un temps considerable al fet que les dues últimes bandes participants tingueren espai per a integrar-se en el lloc destinat a la gran banda, pel fet que l’espai destinat a esta estava replet de músics i públic.

Finalment, vam poder accedir, i després del lliurament de premis del concurs de bandes, em vaig disposar a donar l’anacrusi per a este anhelat moment. El so començà a envoltar-me per complet, sentia com un torrent d’energia sonora imparable. Són al voltant de mil músics! A poc a poc, en el transcurs d’estes melodies i harmonies tan familiars per a mi, l’emoció anava en augment, aconseguint els concordes finals amb una explosió de goig col·lectiu que mai oblidaré.

AC. Cóm ha sigut dirigir a tants músics alhora, uns mil, i en un moment tan especial?

RGV. Abordar la direcció de qualsevol obra, siga el nombre que siga que conforme la formació musical, sempre és una responsabilitat enorme. Encara que és cert que el nombre afecta la coordinació d’estos, per la qual cosa enfrontar-se a una interpretació amb uns mil és tasca complexa.

No obstant això, he de dir que l’orografia de la Plaça Major, i el perfecte coneixement de la marxa per part dels músics, són dos grans aliats per a poder aconseguir un bon resultat musical. Així que, la meua preocupació màxima era gaudir d’eixe instant únic, intentant contagiar a aquella massa enorme de músics la passió festera, quasi irracional, que contagia cadascuna de les notes de la marxa Chimo.

AC. Cóm de diferent és el sentiment de passar d’estar interpretant esta peça a estar dirigint-la?

RGV. Per a mi, realment el sentiment no és molt distint, de fet, el que canvia és la perspectiva, és a dir, quan la interpretes com a instrumentista estàs dins de la massa sonora, però les sensacions expressives i musicals són semblants, però com dic, des d’una altra ubicació en la interpretació.

Això sí, quan la dirigeixes eres el primer que reps eixa interpretació, encara més, ets qui la condueix. Però he de dir que, encara que l’he dirigida algunes vegades al llarg de la meua carrera professional, el que no té parangó és el fet de fer-ho davant de mil músics, a més d’altres milers de persones que assisteixen a este esdeveniment, atrets pel desig d’experimentar i disfrutar d’esta catarsi col·lectiva que es produeix en una de les majors comunions entre músics i festers.

AC. Este any és el 60 aniversari de Chimo, què sentiments desperta en tu esta peça?

RGV. Jo, com a músic nascut a la Vall d’Albaida he tingut la sort de créixer entre música festera, un estil musical que ha influït enormement en el que hui dia soc professionalment. Per això, este és un dels motius pel qual ser convidat a dirigir Chimo representa un orgull i un honor, però, a més, poder-ho fer en una data tan assenyalada, com és el seu 60 aniversari, és una motivació extra per a disfrutar d’esta oportunitat.

També voldria aprofitar estes línies per a tornar a agrair la confiança que la Societat de Festers, Ajuntament, i Poble d’Ontinyent han depositat en mi, permetin-me fer realitat este somni. Un somni que porta amb mi des de molt jove, perquè soc un fervent practicant d’esta tradició festera, per la qual sent un gran afecte, a més d’un enorme respecte per la seua música i els seus compositors. Persones com el Mestre Ferrero, que han forjat, al llarg de dècades, una identitat expressiva i cultural única; sabent plasmar els sentiments festers en les mítiques pàgines sonores que desperten passió i admiració a parts iguals.

ALTRES NOTÍCIES

ALTRES NOTÍCIES