Miguel Domingo ha passat de ser un dels noranta intèrprets de la Jove Orquestra Simfònica de la FSMCV a submergir-se en partitures en blanc per a donar forma a una obra de creació pròpia que ha obert cada concert de l’última gira de l’orquestra de la qual ell forma part. En Al Compàs parlem amb ell d’este salt en la seua carrera:
Al Compàs [AC]. Com va sorgir la possibilitat de compondre per a la Jove Orquestra Simfònica?
Miguel Domingo [MD]. Va ser una cosa que vaig parlar jo amb Cristóbal l’any passat, en la gira que vam fer a Madrid. Li vaig comentar que estava acabant els meus estudis de composició i abans que acabara la frase em va dir: «fes alguna cosa per a nosaltres».
AC. Explica’ns un poc com t’has inspirat a l’hora de compondre esta peça.
MD. Estava estudiant història i quan vaig tocar el tema de la música medieval em van vindre molts interessos, així que quan se’m donà l’oportunitat vaig pensar «Per què no aplicar això que acabe d’aprendre en les noves obres?». I llavors vaig començar a investigar i indagar tècniques, contextos, sonoritats… i a poc a poc vaig anar elaborant fins que l’obra va estar acabada.
AC. I com són els nervis abans d’estrenar una obra pròpia?
MD. És el pitjor! Mira que estem sempre nerviosos abans de tocar, abans de dirigir, però això és una sensació molt molt estranya; alegria, ansietat… Bueno, realment hi ha moltes emocions dins, però l’alegria d’haver treballat tot això, de poder dur-ho a terme, de veure que realment funciona i que pots expressar-te creativament… jo crec que està per damunt de totes les sensacions i emocions.
AC. Cristóbal et va donar algun consell a l’hora de compondre l’obra?
MD. Cristóbal no em va donar cap consell, solament dos indicacions: que no posara instruments ni elements poc habituals.
AC. Després de tot això, creus que pot ser la primera obra de moltes?MD. A mi m’agradaria molt que fora la primera de moltes, però ja no tant per tocar coses meues, sinó per poder treballar amb la gent, per poder aprendre tant jo d’ells com ells de mi i de l’estil que jo faig. Que puguem democratitzar un poc la cultura, sobretot esta més moderna i avantguardista que està tan allunyada del públic majoritari.
