Ari Päivärinta té 18 anys i és de Finlàndia, d’un poble molt més xicotet i fred que el destí que li ha acollit durant vora un any. La seua llar és Nivala i està, segons ell conta amb humor, «en el mig del no-res». Des del cor de Finlàndia a Xàbia hi ha milers i milers de quilòmetres, reduïts a 0 gràcies a la música. El president comarcal de FSMCV a la Marina Alta, Manuel Berenguer, va actuar de corresponsal d’Al Compàs i va entrevistar el visitant més especial del Centre Artístic de Xàbia durant la seua estada en la localitat.
Manuel Berenguer: Conta’ns: què estàs fent ací?
Ari Päivärinta: Estic fent un programa d’intercanvi juvenil, vivint en una casa espanyola, estudiant en un institut i vivint esta vida durant deu mesos.
MB: Però, a més, eres músic.
AP: Sí! Estic estudiant música en el conservatori de la regió de Keski-Pohjanmaan (Ostrobòtnia Central). Vaig començar amb el piano quan tenia 5 anys, però vaig canviar a la trompa als 12 anys.
MB: On toques al teu país: en una banda, orquestra o un altre tipus d’agrupació?
AP: Toque en la banda del meu poble i la banda del conservatori. El meu conservatori està una mica lluny, a 100 quilòmetres de la meua casa. A vegades també toque amb l’orquestra de Ostrobòtnia Central, que és una de les millors orquestres en el món. I al meu poble hi ha molts grups en els quals toque també! Com soc un estudiant de conservatori, la meua agenda està plena de projectes i concerts de tot tipus.
MB: Sabies que la Comunitat Valenciana és la terra de la música, coneixies el nostre moviment bandístic?
AP: La veritat és que no. Sabia que la cultura de les bandes i la música és molt més gran que al meu país, però no tenia ni idea que fora una cosa així. És increïble la quantitat de músics que hi ha i quantes coses feu. La banda en la qual estic tocant ací és una gran família i ser part d’això no té preu, és increïble.
MB: Has estat en el Centre Artistic Musical de Xàbia. Com t’han acollit?
AP: M’han acollit súper bé! Tots els músics són agradables. He fet molts nous amics! Per a mi és una banda molt especial i sent molta gratitud cap a tots per acollir-me com un més. Només tenia un problema i és que a Finlàndia no usem el sistema ‘Do-Re-Mi-Fa…’, sinó el ‘CDEFGAH..’. Eixe ha sigut l’únic “problema”. Hahaha.
MB: Recomanaries esta experiència a altres músics del teu país?
AP: Clar que sí! Quant a la música això és un altre món i tindre una experiència com esta obri els ulls no sols en la faceta musical, sinó també en tots els aspectes de la vida. Per exemple, per a mi ha suposat moltes coses, he aprés tant i he canviat molt com a persona. Un any d’intercanvi no és fàcil, però paga la pena al cent per cent!