César Roig viu a Montevideo, l’Uruguai. Es trombó solista de l’Orquesta Nacional del Sodre i professor del sistema d’orquestres juvenils de l’Uruguai. En l’àmbit orquestral ha col·laborat amb formacions com ara l’Orquestra de RTVE, el Liceu de Barcelona, l’Orquestra del Vallés, l’orquestra de Granada, la London Symphony i Ensemble Intercontemporain.
Al Compàs: En quina societat vas començar la teua carrera musical i com van ser els començaments?
César Roig: Vaig començar els estudis musicals en la societat musical Unió Musical L’Aranya d’Albaida, per a després seguir en el Conservatori d’Ontinyent. El meu començament fins a l’actualitat sempre ha anat de la mà de qui ha sigut i és una inspiració per a mi: el meu oncle Mario Roig qui em va introduir en aquest meravellós món de la música.
Els inicis són il·lusionants, aprendre l’instrument, les primeres audicions, esperar a poder formar part de la banda juvenil; una motivació constant que et mantenia amb la màxima energia per a seguir en el camí de la música.
A.C: Ha sigut important la Unió Musical d’Albaida l’Aranya en la teua vida?
C.R: La Unió Musical d’Albaida l’Aranya continua sent important actualment, encara que òbviament no puc eatr present major part de l’any, no dubte a anar quan torne a Albaida. Gràcies a la meua banda soc qui soc.
Amb L’Aranya vaig aprendre a amar la música, a valorar les bandes de música com a ens principal de la cultura i a defensar un gènere únic que ens pertany com és la música festera.
Un altre factor molt important és que la meua banda la formen gent molt volguda i admirada per mi, en ella està mon pare, el meu oncle, dos cosines, dos cosins i els meus millors amics. Com podreu entendre, L’Aranya és part imprescindible en la meua vida.
A.C: Recordes alguna anècdota?
C.R: Tinc diverses anècdotes, començaré per la participació en el certamen de bandes juvenils de Beniarrés en el qual participàrem juntament amb la banda juvenil en la meua etapa de director, aconseguirem formar un grup d’una qualitat humana increïble, en el qual gaudirem com mai. Aconseguirem un segon premi que ens va fer gust de glòria i que recorde amb molt d’afecte. Cada festa als pobles veïns i cada concert realitzat, com aqueix Praise Jerusalem d’Alfred Reed on els metalls tocarem des dels balcons del Palau Marquesal, l’estrena de Pacos del Gurugú de Ramón García a Mutxamel, amb un muntatge únic que van preparar, la participació en el Certamen Internacional de València i les milers de riajes ue ens hem pegat en cada lloc que hem estat.
A.C: Tens contacte amb la Societat en aquests moments?
C.R: Sí, continue sent membre actiu de la meua banda. Reconeixeré alguna cosa, sent nostàlgia cada divendres a la nit.
A.C: Què et va fer decantar-te pel trombó?
C.R: Em vaig decantar pel trombó gràcies al meu oncle que va saber hàbilment enlluernar-me amb aquest meravellós instrument.
A.C: Com és el teixit musical a l’Uruguai? En què s’assembla i en què es diferencia al de la Comunitat Valenciana?
C.R: L’Uruguai té una xarxa d’escoles de música basada en el sistema d’orquestres juvenil i infantils de Veneçuela que, igual que en la Comunitat Valenciana, aporten educació i cultura als seus respectius pobles.
L’Uruguai disposa de dos orquestres professionals, la Filharmònica i la Nacional, a més de la Banda Municipal de Montevideo. Al país podem trobar algunes bandes municipals que incorporen teclats, sota elèctric i percussió llatina, sent el repertori popular el que més es desenvolupa per aquestes latituds.
A.C: Què t’ha aportat l’eixir fora d’Espanya?
C.R: Eixir d’Espanya m’ha aportat un sense fi de beneficis com descobrir noves cultures i maneres d’entendre la vida. Aquesta és una experiència única que et reforça com a ésser humà. Adaptar-se a la idiosincràsia d’un lloc que no té cap relació amb el que tenim com establit en els cànons de la nostra naturalesa, és un gran exemple d’humilitat. Conéixer i compartir llocs i músics d’altres parts del món et fa entendre el fascinant de la vida i posar en valor més encara, si cap, tot allò que un sent com a nostre.
A.C: Sols tornar a Espanya i participar de la música?
C.R: Normalment torne a Espanya en el període de vacances o per a realitzar algun projecte que puga sorgir. Actualment tinc una bona relació amb els amics de l’Orquestra Simfònica del Vallés i em solen convidar a tocar amb ells quan estic per la Terreta. També participe de les activitats de la meua banda durant el període de temps que estic per casa.
A.C: Quins plans musicals tens actualment?
C.R: Actualment sóc músic de l’Orquestra Nacional de l’Uruguai (OSSODRE), a més d’estudiar la carrera de direcció orquestral en la Universitat de la Republica i continue formant-me en l’ambit de la direcció en alguns cursos a Buenos Aires (l’Argentina).
A.C: I quins plans de futur musicals tens?
C.R: Per al mes vinent de febrer estaré realitzant un projecte amb la Lucerne Contemporany Orchestra en el Elbphilarmonie d’Hamburg dins del marc del festival Elb Visions. Viatjaré a Paraguai per primera vegada per a dictar unes classes i realitzar alguns recitals a Asunción.
A.C: Un consell a algú que ara mateix deixa la Comunitat Valenciana per a anar-se a tocar fora.
C.R: Li diria que els somnis són tangibles, però moltes vegades no estan on un volguera que estiguen, així que no tinguen por a eixir a descobrir el món que és meravellós i està ple d’oportunitats.
