Francisco Rabadán Puchades viu a Leipzig, Alemanya. La seua professió no és la música, però la música sí que està present en la seua vida diàriament. I és que li ha permés crear uns llaços perennes i continuar aprenent en la vida.
Aquest valencià no concep la seua vida sense la música, i ha trobat la manera de continuar lligat a ella, encara que siga a milers de quilòmetres de València: forma part com a músic amateur d’una banda de músics voluntaris a Leipzig.
Al Compàs: En quina societat vas començar la teua carrera musical i com van ser aqueixos començaments?
Francisco Rabadán: Vaig començar en la societat musical del Centre de Música i Dansa de Natzaret, i ho vaig fer sent molt xiquet, ha plogut molt des de aquells anys, però recorde que tocàvem les melodies dels dibuixos animats i pel·lícules de Disney, i això va fer que m’enganxara a la música.
Al Compàs: Ha sigut important el Centre de Música i Dansa de Naztaret en la teua vida?
FR: A nivell personal m’ha ajudat molt, professionalment em dedique a un altre sector, el del fred i la climatització, però forma part de la meua vida. He estat en la societat de Natzaret uns 28 anys. I estes quasi tres dècades donen per a molt, viatges, concerts, riures i també alguns plors. Actualment, quasi totes les meues amistats són músics, amateur o professionals. Així que sí, ha sigut important de manera positiva en el desenvolupament de la meua persona.
Al Compàs: Tens contacte amb la societat en aquests moments?
FR: Actualment faig la meua vida a Alemanya. Només torne a València per Nadal, com el torró. Però es que, si necessite alguna cosa de la meua societat, sempre puc alçar el telèfon i cridar.
Al Compàs: Què et va fer decantar-te pel clarinet?
FR: Va ser ma mare are qui ho va decidir, jo era un xiquet i a aqueixa edat tan primerenca un no pot saber el que vol… almenys eixe va ser el meu cas.
Al Compàs: El teixit musical a Alemanya és diferent del de la Comunitat Valenciana. Què fa un músic amateur com per a seguir amb la seua afició?
Actualment toque en una banda amateur, ací hi ha gran afició a ser bombers voluntaris, i toque en una banda de bombers, només toque, no apague focs (riures). La banda es diu Blasorcherter Freiwillige Feuerwehr Nordost Seehausen, que traduïda vol dir: Orquestra de vent bombers voluntaris nord-aquest Seehausen
Al Compàs: Quins plans de futur musicals tens?
Els meus plans de futur, en ser amateur, és simplement seguir en la societat musical, tocar, i formar part d’ella. No és un pla de futur laboral sinó de vida.
A més, des de fa un parell d’anys, estic en un cor i cant com a tenor. El cor es diu Die Tollkirschen. És un cor masculí, actiu i dinàmic. La idea de començar en aquest cor va sorgir arran de necessitar ampliar les meues amistats ací a Alemanya i també necessitava fer una altra activitat i què millor que un cor per a avançar amb l’idioma i fer amistats! Aquestes amistats han sigut, són i seran importants, i tot això sempre gràcies a la música.
