Diuen que el dia 29 d’abril se celebra el Dia de la Música Valenciana.
D’ací un dels motius d’aquesta publicació de la FSMCV -a la que agraïsc, compten amb mi- que pretèn apropar i reforçar el caràcter, la idiosincràsia i l’essència dels músics i músiques valencianes.
Diuen que el dia 29 d’abril se celebra el Dia de la Música Valenciana i a mi m’han encomanat un xicotet article d’opinió. I jo, que no sé definir què és la música valenciana. Així que me’n vaig a consultar-ho a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Diu de la música que és “l’art de combinar els sons d’acord amb les lleis de la melodia, l’harmonia i el ritme”. N’estem d’acord, clar. I de la segona part, de la valenciana, diu que és una “pasta semblant a una magdalena, però de forma allargada”. Crec que no era eixa l’accepció que buscava, també et dic. Ens quedarem amb la primera part.
Diuen que el dia 29 d’abril se celebra el Dia de la Música Valenciana. I jo, que no sé definir què és la música valenciana. Així que tanque els ulls, respire fons i m’inspire. O ho intente, perquè justament ací dalt del pis on visc a València tinc un músic que toca el trombó i, vaja per on, s’ha posat ara a assajar. Que no serà això la música valenciana? Tindre un veí -o veïna- músic? No sé. No em convenç i, a més, tampoc em dona com per a escriure un article d’opinió sobre això. Vaig a preguntar-ho pel grup de WhatsApp dels de #LaBanda (ja sabeu, eixe grup paral·lel que es crea al grup oficial de la Banda).
Diuen que el dia 29 d’abril se celebra el Dia de la Música Valenciana. I jo, que no sé definir què és la música valenciana. I els meus amics del grup, tampoc. Però sí que comencen a contar-me anècdotes… Com aquella vegada que vam anar a tocar a Festes d’Ontinyent i feia una calor de por, i acabàrem nadant al Pou Clar. O aquella vegada, per Santa Cecília, que vam allargar massa el sopar i vam acabar esmorzant. O la primera audició que vam fer a la Casa de la Música a la que va vindre la iaia, el iaio, el tio, la tia, el pare, la mare i el cosí xicotet que no parava de remugar. I veges tú qui es concentra així per a tocar. O aquella vegada que, en una cotxà de músics n’anaven tots dormint, menys tú que venies conduint de festes de la Vila Joiosa. O aquella vegada que vas fer les proves d’accès al Conservatori. O aquella vegada que vas anar a un concert de La Fúmiga a la Plaça de Bous de València. O aquella vegada que vas anar al cinema a vore la peli ‘La Banda’, de Roberto Bueso. O aquella vegada que el tècnic de so que et va encertar a la primera el volum de la claqueta que et sonava pel pinga. O aquella vegada que el teu grup de dolçaina i tabal van fer la primera cercavila. O aquell Concert de Nadal de la Coral del teu barri. O aquella primera vegada que vas subratllar una partitura amb colors fosfi per a estudiar-te-la i dirigir-la després. O aquella classe de piano complementari. O aquella orquestra de tota la vida que assajava a un polígon industrial de Gandia. O aquella vegada que et van oferir formar part de la junta directiva. O aquella vegada que vas escriure un article sobre què era la música valenciana, i no sabies què era la música valenciana. Però, en realitat, sí que ho sabies.
Perquè la música valenciana és tot això, i molt més. Feliç Dia de la Música Valenciana.
