L’Escolanía de Nuestra Señora de los Desamparados acompanyarà a la Jove Orquestra Simfònica de la FSMCV en el concert dels Arts el pròxim 25 de febrer, en el qual interpretaran Carmina Burana. Es tracta d’un dels cors infantils més importants del panorama nacional. Està composta per 41 xiquets en edats entre els 8 i els 13 anys i compta amb una intensa activitat concertística, tant en solitari com en projectes simfònic-corals i òperes, sent el cor infantil habitual tant del Palau de la Música com del Palau de les Arts. Parlem amb qui és el seu director des de 1990, Luis Garrido.
Al Compàs. Quants membres té l’escolania en l’actualitat?
Luis Garrido. En l’actualitat l’Escolania la formen 41 xiquets.
AC. Parlem d’una institució amb més de seixanta anys. Com descriuria l’Escolania de 2024?
LG. L’escolania de 2024 és una institució pedagògica-religiosa que compagina tradició i innovació i pot ser, intentem que siga, un referent educatiu en el segle XXI. Mantenim l’esperit secular de les capelles de música renaixentistes i barroques amb els seus xiquets cantorcillos o seises, o anomenats en esta terra deputats i escolans, amb la innovació reflectida en un centre escolar d’ensenyament integral on la música forma part del dia a dia.
AC. Què perviu en l’Escolania i què ha canviat respecte a la que es va fundar en 1958?
LG. Perviu el seu esperit fundacional, perquè manté intacte allò per a què es va fundar consistent a solemnitzar amb els nostres cants en el culte en la Real Basílica, la qual cosa fem diàriament. I han canviat tantes coses com han sigut necessàries per a eixa adaptació del nostre centre al món actual: horaris, instal·lacions i infraestructures, compromís de les famílies, modernització de la nostra escola de música, la residència… Pràcticament tot gira al voltant d’una vivència actual amb un ensenyament de qualitat.
AC. Com afronten el concert del 25 de febrer, què espereu de la unió al costat de la Jove Orquestra Simfònica de FSMCV?
LG. Per a nosaltres sempre són molt interessants este tipus de col·laboracions, sobretot des del punt de vista pedagògic; molts dels nostres escolanes en res seran també adolescents i poder interpretar música amb la Jove Orquestra suposa per a ells un referent cap a on mirar. Possiblement els anima a emprendre els seus estudis professionals de música. El talent musical té la derivada de l’esforç i la constància i estos joves de l’orquestra simfònica són un exemple per als més xicotets.
AC. Quin creus que és el major repte del recital en Les Arts per a l’Escolania?
LG. Evidentment demostrar una vegada més el nivell artístic de l’escolania. En eixe auditori hem celebrat concerts memorables des de la fundació del Palau de les Arts, de molt diferent calat, però sempre d’un nivell excepcional i ara, com sempre, en este recital la professionalitat de l’escolania, ha de tornar a ser present.
AC. Carmina Burana és una de les obres capaces de congregar a més públic en un auditori. Quins reptes planteja per al cor?
LG. Sens dubte és una de les obres més aplaudides i reconegudes pel públic. És bastant exigent per al cor de veus mixtes i no tant per al cor de xiquets, encara que d’una indubtable bellesa. Carl Orff era un gran músic i sobretot un gran pedagog i sabia tractar excel·lentment les veus infantils. Us apunte també que l’obra Así cantan los chicos de Jesús Guridi que interpretarem en la primera part és una bella partitura per a orquestra i cor de xiquets i ací sí que podrem reconéixer en major profunditat les virtuts corals de l’escolania.
AC. En eixe concert confluís tres formacions que posen en valor el talent jove dels músics i veus del nostre territori. Quin creus que és el nivell coral de la Comunitat Valenciana?
LG: És complicat baremar el nivell de la Comunitat Valenciana, la qual cosa sí que és perfectament recognoscible és la bona salut, encara després i malgrat la pandèmia, de l’activitat coral en la nostra Comunitat. S’estan fent coses interessants amb l’impuls d’associacions com la vostra i FECOCOVA, que són determinants i necessàries. Jo dirigisc tres formacions corals com són la Coral Catedralícia, la Schola Gregoriana Laetentur i l’Escolania de la Verge, i tinc una visió particular del món coral que quan me’l demanen el transmet. A gruixut mode diria que necessitem atendre molt als cors infantils perquè són el graner per a nodrir les formacions de joves i adults i que la formació coral vaja acompanyada d’una formació més musical; i sobretot hi ha una tasca pendent important que és la de fixar els criteris reals entre els cors infantils i els juvenils.
