Rafa Grau Vilar (Castelló, 1990) és en 2023 l’encarregat de portar la batuta de la Jove Banda Simfònica de la FSMCV. Amb una prometedora carrera per davant com a director, ens conta la seua trajectòria i els secrets de l’actual temporada de la formació, que se celebra els dies 7, 8 i 9 de juliol a l’Auditori Rex de Castelló, la Plaça de Bous de València i l’Auditori de Teulada Moraira. Les entrades als recitals són lliures fins a completar l’aforament.
Al Compàs. Vas iniciar els teus estudis en la Lira Castellonera. Què recordes del teu primer contacte amb la teua societat musical?
Rafa Grau. Recorde sentir la societat musical com un lloc de confort des del primer dia. La Lira Castellonera és transcendental en la meua vida, m’ha donat una formació com a músic i persona, m’ha permés viure experiències meravelloses, conéixer als meus millors amics, a la meua companya de vida… Açò pot semblar extraordinari per a aquells que no coneixen les nostres bandes de música, però en canvi és una cosa molt comuna entre els músics valencians i, per tant, nosaltres mateixos hem de valorar i conservar com es mereix este increïble moviment cultural que són les nostres societats musicals.
AC. Quin instrument tocaves en un primer moment?
RG. La trompeta.
AC. Quan vas decidir que volies orientar la teua carrera cap a la direcció?
RG. No hi ha un moment en concret, hi ha una evolució en els meus estudis musicals que em porta a pensar a estudiar direcció.
AC. Què significa per a tu formar part d’una societat musical?RG. Per a mi és un privilegi formar part de l’entitat cultural més important que té el meu poble. Quan penses que hi ha més de 550 societats musicals en la Comunitat Valenciana, a més moltes d’elles centenàries i fins i tot fins a bicentenàries, t’impregnes d’un respecte absolut cap a elles. Les bandes de música han sigut i són el senyal d’identitat de la nostra societat al llarg del temps i hauríem d’apostar més encara per elles i portar-les com a distintiu de la nostra societat per tot el món.
«Quan penses que hi ha més de 550 societats musicals en la Comunitat Valenciana, a més moltes d’elles centenàries i fins i tot fins a bicentenàries, t’impregnes d’un respecte absolut cap a elles»
AC. Has dirigit a un bon nombre de formacions, has recorregut molts certàmens, aconseguint diferents guardons. Quina ha sigut la teua experiència més intensa fins al moment com a director?
RG. Encara que les actuacions dels certàmens van ser especials i intenses, no poden igualar el primer concert com a director que vaig realitzar amb l’Agrupació Musical Enovense. Va ser un concert de Santa Cecilia, diumenge a la vesprada, i vaig experimentar unes sensacions extraordinàries, que em van tindre tota la nit posterior al concert sense poder dormir. Em sent molt afortunat d’haver dirigit en L’Énova, la banda que em va donar l’oportunitat de començar, de créixer amb la SM de La Llosa de Ranes i d’actualment poder compartir la música amb una de les bandes més importants de la Comunitat Valenciana com és l’Ateneu Musical Schola Cantorum de La Vall d’Uixó.
AC. A començaments de 2023 es va conéixer el teu nomenament al capdavant de la Jove Banda Simfònica de la FSMCV. Com afrontes el repte?
RG. Amb molta il·lusió i ganes de poder compartir la música amb totes i tots els músics que integren la formació.
AC. Arriba el gran moment de l’any per a esta unitat: què esperes de la temporada?
RG. La veritat és que tenim un gran repte amb el repertori escollit, que segur durem a terme de la millor manera gràcies al treball i a la qualitat artística dels músics perquè la gent gaudisca dels concerts de la forrmació.
AC. Abans de la gira es du a terme la concentració a Navajas. Explica’ns com seran eixos dies per a tu i els músics, i què aporta esta convivència prèvia als concerts.
RG. Esta concentració simula la vida real i professional d’una banda municipal que prepara els concerts del cap de setmana durant quatre o cinc dies d’assajos. Com deia anteriorment, el repertori ens exigirà treballar intensament i, a més, traure la millor versió de tots nosaltres. Conviure durant una setmana a Navajas ens garantix un grup cohesionat i motivat que facilita aconseguir el repte artístic.
AC. Què ens pots comptar sobre el repertori triat?
RG. Tenim un repertori diferenciat en dos parts, la primera dedicada a compositors actius i referents valencians com són Manuel Morales i José Suñer-Oriola. Concretament s’interpreten el pasdoble simfònic Soñad el mar, del mestre Morales i Soulful Stones del mestre Suñer, que va ser obra obligada en l’edició del 2019 del CIBM de València en la seua secció d’honor. Així mateix, en la segona part es ret homenatge al mestre Francisco Asenjo Barbieri per a commemorar el bicentenari del seu naixement, interpretant la seua magnífica Sinfonía sobre motivos de zarzuela; i també al mestre José Serrano, commemorant els 150 anys del seu naixement amb la interpretació d’El motete. Finalment, el concert es culmina amb l’homenatge al pintor Joaquín Sorolla en commemoració al centenari de la seua mort, interpretant una de les obres més importants del repertori bandístic del mestre Bernardo Adam Ferrero, que va morir l’any passat: Homenatge a Joaquín Sorolla.
AC. La Jove Banda Simfònica és una formació amb una trajectòria consolidada. Quin creus que pot ser el teu segell en ella com a director?
RG. Tot director té una idea de treball, una manera de projectar les seues idees musicals i sobretot, un concepte de com ha de sonar la seua formació. Este és el meu objectiu durant la primera setmana de juliol perquè es puga apreciar en els concerts.
AC. I què suposa per a un músic o música formar part d’esta formació?
RG. Jo he sigut músic de la Jove Banda Simfònica i és una experiència musical i social fabulosa. Estàs una setmana fent el que t’apassiona, coneixes a nous companys, aprens nous conceptes, t’enfrontes a un repertori molt exigent, compartixes menjars, festes… En fi, és una setmana molt intensa i apassionant que he tingut la sort de viure durant diverses temporades.
Imatge de la Jove Banda Simfònica. Miguel Ángel Calvo / FSMCV
