Titulada Superior de Música en l’especialitat d’interpretació del clarinet al Conservatori “Salvador Seguí” de Castelló de la Plana. Recentment ha finalitzat el Màster d’Interpretació Orquestral a la Högskolan för Scenoch Musik de Göteborg (Suècia), a l’hora que col·labora amb diferents orquestres del país. Ha crescut en la Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent.
AL COMPÀS: En quina societat vas començar la teua carrera musical i com van ser eixos inicis?
ESTHER TORRÓ: Vaig començar a estudiar música al Conservatori Professional “Josep Melcior Gomis” d’Ontinyent, després de fer la prova d’accés a grau elemental i aconseguir una plaça de clarinet. Poc després va ser quan vaig tindre el meu primer contacte amb el món de les societats musicals, i gràcies a uns amics que ja formaven part, em vaig fer membre de la banda jove de la Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent.
Recorde eixos inicis amb molta nostàlgia. Tot i que els nervis dels primers assajos eren inevitables, els companys i l’ambient que hi havia van facilitar molt que prompte em trobara com a casa.
A.C: Ha sigut important la Societat Artística musical d’Ontinyent en la teua vida? Recordes alguna anècdota?
E.T: Molt important. Allí he passat moltíssimes hores, he fet grans amics, he tingut l’oportunitat d’aprendre i treballar amb intèrprets i directors referents i, sobretot, he crescut com a músic i com a persona. Alguns dels meus primers èxits musicals van tindre lloc a la banda, com la primera volta que guanyarem un certamen, el primer solo a un concert, o les primeres feines fent classes d’instrument, entre moltes altres vivències. Són xicotetes experiències que per a un músic en formació tenen una gran importància.
De tots aquests anys tinc moltes anècdotes a concerts, certàmens, eixides a tocar a altres pobles, assajos, etc., i confie que encara em queden moltes més per viure.
A.C: Tens contacte amb la societat en aquests moments?
E.T: Mai he perdut el contacte, tot i que és cert que he estat poc activa els últims anys per motius laborals i d’estudis. De tota manera, cada volta que he tornat a Ontinyent he intentat assistir a algun assaig o concert. La veritat és que la banda es troba molt a faltar quan estàs molt de temps fora.
A.C: Què et va fer decidir-te pel clarinet?
E.T: Tenia clar que volia un instrument de vent amb el qual poder tocar a una banda. Sempre he estat molt lligada a les festes de Moros i Cristians, i m’imaginava eixint a les desfilades com a músic. D’altra banda, el clarinet era un dels instruments que més coneixia tot i que mai l’havia tocat, però em cridava molt l’atenció. M’agradava el seu so, i em creava curiositat la gran quantitat de claus i el mecanisme en general. Recorde pensar que semblava un instrument especialment complicat. Tota eixa curiositat va fer que em decidira per ell.
Quan vaig obtenir la plaça al conservatori i em van comprar el meu primer clarinet, el primer que vaig fer va ser muntar-lo i tocar, encaixant les diferents parts com podia, sense tindre massa idea, però recorde que em va encantar des d’eixe primer moment.
A.C: El teixit musical a Suècia és diferent al de la Comunitat Valenciana? En què s’assembla i en què es diferencia?
E.T: És molt diferent. A Suècia predominen les orquestres sobre les bandes i, per tant, els instruments de corda són molt més populars i els músics de vent menys nombrosos. D’altra banda, el nombre de bandes al país és molt menor, i tenen una estructura i una organització molt diferent en comparació del que coneixem a la Comunitat Valenciana amb plantilles molt més reduïdes i un repertori molt distint.
En canvi, si parlem de les orquestres trobem moltes similituds, ja que aquestes tenen una estructura més internacional, un repertori molt ampli i comú en gran part del món i una plantilla específica.
Suècia és un país on es valora molt la cultura. Són molts els concerts que s’organitzen cada setmana de tot tipus d’agrupacions. El públic és molt variat i respon omplint els auditoris. És per açò que les oportunitats d’un músic siga de banda, orquestra, o agrupacions de cambra, són molt més elevades de les que tenim a Espanya.
A.C: Què t’ha aportat eixir fora d’Espanya?
E.T: Ha sigut una experiència realment bona i recomanable que m’ha fet créixer i evolucionar a tots els nivells.
He canviat molt durant aquests anys gràcies a les vivències que he tingut, algunes de les quals, tot s’ha de dir, no han sigut bones, però aquestes són de les que més he aprés.
Per descomptat també he viscut moments increïbles a nivell personal i professional, experiències que mai pensava tindre, he conegut altres cultures i també he aprés a valorar més la nostra, he fet grans amics, he perdut pors i m’he convertit en una persona amb més iniciativa i confiança en mi mateixa.
Han sigut anys intensos en els quals m’he vist evolucionar, també com a clarinetista, superant obstacles i aplegant a llocs que fa uns anys veia molt llunyans.
Realment és difícil explicar i resumir tot el que t’aporta viure fora, crec que és una sensació que s’ha d’experimentar
A.C: Quins plans musicals tens actualment?
E.T: He finalitzat fa uns mesos el màster i tinc les portes de Suècia obertes. Continue en contacte amb algunes orquestres amb les que he estat col·laborant, per la qual cosa no descarte haver de fer alguns viatges al llarg de l’any, o pot ser tornar en un temps. M’agrada el camp de la interpretació, però després de 4 anys fora pense que és hora d’intentar tornar a casa i establir-me per ací. Soc conscient que la situació és complicada laboralment i no serà fàcil, però estic valorant diverses opcions de cara a un futur pròxim. Estic oberta a tot el que puga vindre.
Una cosa que he aprés de viure fora és a no tancar-me portes, ja que mai saps on et pots trobar una bona oportunitat. He gaudit molt aquesta etapa, que encara no està tancada del tot, però no vull limitar-me només a la interpretació. La docència també m’agrada, i pot ser un bon objectiu de futur. D’altra banda, soc conscient que encara tinc molts àmbits musicals per explorar, que tot i que no són tan comuns o populars, em criden molt l’atenció.
Són moltes les opcions, i soc una persona molt curiosa, i per això sé que intentaré aprofitar les oportunitats que puga tindre per ampliar els meus coneixements i experiències.
