María del Pilar Bailén és la nova presidenta de la comarca Vega Baixa- Baix Vinalopó des del mes de desembre passat.
Pertany a la banda del Centre Artístic Unió Musical de Benejúzar, on va formar part de la directiva anterior i on actualment, també ostenta el càrrec de presidenta.
Com tants músics, la seua dedicació a la música no és exclusiva d’una banda “també toque, sempre que no tinga actuació la meua banda, amb la Unió Musical de Jacarilla. És el poble de la meua família materna i des de xicoteta compagine les actuacions de les dos bandes”.
Lloa l’actual estructura federal alhora que va coneixent el seu funcionament: “com sempre ocorre, quan comences a participar des de dins en una associació, t’adones de la quantitat de treball que diàriament es gestiona per a continuar mantenint el funcionament de les nostres societats musicals”.
Quant a la figura d’un president comarcal destaca que “just aquest és el paper més important. La majoria de les societats musicals tenim un funcionament més o menys constant al llarg dels anys. No obstant això, el treball conjunt entre “bandes” de la mateixa comarca pot marcar-nos altres reptes o activitats que, si bé podríem fer de manera independent, sempre seran més boniques si col.laborem amb altres companyes i companys que comparteixen el que més ens agrada: la nostra passió per la música”.
Els seus objectius per a aquesta legislatura són “de moment aterrar i poder aportar tot el que a la meua mà estiga. Aprendre des de dins perquè la nostra comarca continue sent una de les referents a nivell bandístic”.
I entre els seus reptes destaca que té intenció que tot funcione almenys tan bé com ho ha fet amb Leandro Vilató, l’anterior president, al qual considera un gran exemple a seguir i un grandíssim suport per a aquest inici.
Aquest càrrec per a María del Pilar significa un repte en si mateix, una meta i un honor “la música és el nostre bé cultural més preuat i com valenciana, formar part d’aquesta estructura federal és una grandíssima responsabilitat”, afig.
Com la majoria de presidentes comarcals compagina aquesta faceta de la seua vida dormint poc i intentant esprémer al màxim el temps disponible. “La veritat és que crec que encara tinc molt a aprendre i aportar. Necessite un poc més de temps per a continuar coneixent i aprenent tots els engranatges” conclou.
