El mes de desembre és sempre un mes de propòsits. De plantejar-se aquelles coses que l’últim dia de l’any apuntarem a una llibreteta –o a unes notes del telèfon mòbil com faig jo– i intentarem fer l’any vinent. L’any nou. Dic intentarem perquè, en massa ocasions, els propòsits se’ns queden aparcats a eixa llibreta. Enguany, però, vull que siga diferent. Enguany no, l’any 2023 vull dir.
No vaig a contar-vos els meus propòsits, perquè a més de que són secrets i soc dels que pensa que, si es diuen no s’acompleixen, tampoc són gens originals. Que si menjar millor, que si gimnàs, que si cuidar-me més el cabet (és important açò, eh), que si cuidar als amics com em cuiden ells a mi… Ben poc original, vaja. Però sí que em fa il·lusió contar-vos un d’ells que, a més, té relació amb la música. I es que en este pròxim 2023 vull tocar més. Vull agafar més les baquetes, tant de manera individual com de manera conjunta. El que ve a ser, posar-los el cap com un bombo –mai millor dit– als veïns del bloc i tornar de manera asídua a la banda. Si acomplisc eixos propòsits, què voleu què us diga. Jo ja em quede ben tranquil, i feliç.
Però els propòsits no únicament se’ls deu fer un assoles. També el final d’any és temps per a que les bandes, agrupacions, societats i fins i tot la Federació planteje les seues propostes de cara l’any vinent. Un any, ho sabem, que serà difícil –perquè portem vivint-ho ja fa mesos– per la crisi econòmica, social, cultural i més coses que acaben en -al. Jo no puc modificar grans coses, la veritat. Però sí que puc ser conscient –i intentar que tú que lliges açò, ho sigues– de que açò, de que el nostre moviment associatiu i musical únic al món s’ha de cuidar. S’ha de cuidar molt. Ja vam vore el que va passar amb la COVID, tant les coses bones com les dolentes. I també es va fer palesa que units i unides, tot es pot portar millor. Fer un esforç per treballar per les nostres bandes és el meu desig per al 2023 i fer-ho, com no, de la manera en que els músics i músiques valencianes ho fem: amb humiltat, treball, constància, esperit voluntari i passió. No és una fòrmula màgica, esta, però sí és la fòrmula que ens fa ser qui som. I no hi ha propòsit més bonic i pur que el de no deixar de ser qui volem ser. Així que, per què no, jo demanaré que estos ingredients siguen, també, propòsits per al pròxim any. Bones festes i millor entrada al 2023.
Opinió
Jordi Company – @Company_Vidal