No t’han preguntat mai això de… per a tú, quin és el millor mes de l’any? I, de seguida, quan responies acostumaves a dir el mes del teu aniversari. Almenys, quan eres més menudet o menudeta i no et pesava tant això de complir anys. Quan encara et feia il·lusió fer-te major, vaja. Doncs jo hui vinc a trencar la resposta a esta pregunta. A plantejar-vos una revolució… musical. A plantejar-vos que, a partir d’ara, quan ens facen eixa pregunta responem totes juntes i junts: el mes de novembre!
I per què? Direu. Està clar. Perquè el mes de novembre és el mes de Santa Cecília. Sí, dic mes perquè cada vegada més –vaya, un pareado– les societats musicals de la Comunitat Valenciana allarguen la festivitat de la patrona i no es queda en únic dia. Concerts, audicions, jocs populars, torneigs variats, paelles, sopars, orquestres, DJs… Un sense fi d’activitats que, durant diverses setmanes, a la fi, el que fan és remarcar és l’esperit de fer banda. La manera de ser i de viure dels milers de músics i músiques del nostre territori.
Molts de vosaltres em coneixereu –fins i tot, em recordareu– per aquella oda a Santa Cecília que vaig fer fa uns anys a la ràdio pública valenciana. Allò és impossible de repetir, i tampoc vaig a copiar el text perquè no és plan. Però no canviaria ni un punt, ni una coma. El resum d’allò és el que fa molts anys porte veient i gaudint a les nostres bandes de música: les bandes les fan les persones i les seues històries.
Les persones que s’apunten a música com a activitat extraescolar i acaben enamorant-se perdudament d’este art; les dels seus pares que van i els porten i, a la fi, acaben apuntant-se també; les dels pares que es coneixen a la banda i acaben tenint fills i filles músics; les que van i tornen a la banda, a temporades; les que no fallen a cap assaig; les que no en van a cap i es presenten al sopar de Santa Cecília; les que decideixen dedicar-se professionalment a l’instrument; les que toquen per gaudir a les festes dels pobles; les que formen part de la junta directiva; les que són professores i directores i arxiveres i caps de banda; les que se’n van i ja no tornen; les que van a tocar al seu soterrar; les que van a la boda i s’amaguen els instruments baix la taula per donar-li la sorpresa als que es casen; les que van a la despedida; les que dediquen un pasdoble a l’amiga que es fa fallera major; les que dediquen la marxa mora a l’amic que és cap d’esquadra; les que lligen este article; les que, quan els pregunten quin és el seu mes preferit de l’any diuen: novembre; les que repliquen: xico, i això per què, si no vas nàixer a novembre; i les que responen: perquè és el mes de Santa Cecília, és el mes de la música. És el meu mes.
Feliç mes de novembre.
Feliç Santa Cecília.
Opinió: Jordi Company – @Company_Vidal
