Jason Thomas Nott va créixer tocant el trombó en el seu Cork natal. No en una formació qualsevol: en una banda bicentenària, la més antiga de tota Irlanda. Per això, quan va arribar a la Marina Alta per a ser professor, no va poder resistir-se a contactar amb una societat musical, un vincle emocional, el de formar part d’una banda de música, que li connectava amb les seues arrels. El president comarcal de la FSMCV a la Marina Alta, Manuel Berenguer, conversa amb ell sobre la seua vida a Irlanda i la seua experiència en el Centre Artístic Musical de Xàbia.
Manuel Berenguer: Conta’ns a quina banda pertanys a Irlanda.
Jason Thomas Nott: Pertany a la Cork Barrack Street Band. És la societat musical més antiga de tota Irlanda; és una banda amater que es va fundar en 1837 pel pare Matthew en els barris populars de la ciutat de Cork. Actualment hi ha tres agrupacions, la banda sènior, la banda jove i la banda d’iniciació, en conjunt entre les tres bandes serem uns 100 músics. És una banda al servei de la seua comunitat: participem en cercaviles, el més gran el dia de Sant Patrick, i també realitzem concerts, certàmens… Per cert, enguany hem guanyat el South of Ireland Band Championship en Clonakilty.
MB: Quin instrument toques?
JTN: Toque el trombó des que tenia 11 anys.
MB: Et dediques a la música de manera professional?
JTN: No, soc músic amateur.
MB: Com era la vida en la teua banda a Irlanda?
JTN: La banda és també com una família, és la banda d’un barri de la ciutat, estem molt units.
MB: Com vas entrar a formar part d’ella?
JTN: El director de la banda era veí meu. Era realment un personatge en el nostre barri, i ell va ser el que em va introduir. Llavors no hi havia escola de música, i entràvem directament a tocar un instrument.
MB: Quan vas decidir vindre a Espanya i com has acabat a Xàbia?
JTN: Vaig viure dos anys a Madrid entre 2014 i 2016, després vaig marxar de nou a estudiar, i fa dos anys vaig començar a buscar treball ací a Espanya i em van oferir un lloc en el col·legi Xàbia International College.
MB: Com vas conéixer el Centre Artístic Musical de Xàbia?
JTN: Veia sempre la banda al carrer i vaig estar buscant com acostar-me d’alguna forma. Un dia, un antic músic de la banda em va indicar que contactara per Facebook i ho vaig fer, em van contestar i quedàrem un dia d’assaig.
MB: En què es diferencia el funcionament com a part de la societat musical a Xàbia i la del teu país?
JTN: No veig realment moltes diferències, però el que sí que veig és que el nivell tècnic és molt major que en la meua banda.
MB: Què és el que més et va cridar l’atenció en entrar en el CAM de Xàbia?
JTN: La veritat és que de seguida em vaig sentir com a la meua casa, en la meua banda. Va ser com un retrobament amb la música, em vaig sentir de nou com si tinguera 11 anys i era el meu primer assaig amb la banda. Em van fer sentir immediatament integrat.
MB: Crec que has participat recentment en l’activitat comarcal amb el CAM Xabia, en una població on vau ser més músics que habitants. Què tal l’experiència?
JTN: Va ser una experiència molt potent, molt emocionant. Quan entràrem desfilant en la plaça del poble on s’havia concentrat la gent va ser espectacular, se sentia la conexió dels músics amb la gent. Després em va encantar l’ambient amb tots els músics de totes les bandes: es va omplir el poble de música. Espectacular.
