Ausiàs Garrigós és un d’eixos molts músics valencians que triomfen fora de les nostres fronteres, concretament a Liverpool, al Regne Unit, on és un reconegut clarinetista.
Compte que això del clarinet va ser un poc per casualitat, perquè la banda del seu poble, Potries, necessitava incorporar aquest instrument, però que de xicotet, segons li compten els seus pares, ell volia tocar la trompeta. Hui, el seu mestratge li permet ser el clarinet sota solista de la Royal Liverpool Philharmonic Orchestra, i a més és professor de clarinet i clarinet baix en el Royal Northern College of Music i en la pròpia Guildhall School de Londres.
Encara que es va formar en Associació Artística Musical Sant Blai de Potries, el conservatori superior el va realitzar a Castelló; d’allí en 2012 va saltar al Regne Unit per a estudiar un màster d’especialització orquestral en la Guildhall School of Music and Drama, i va acabar fent carrera a les illes britàniques.
Ha col·laborat amb orquestres com la London Symphony Orchestra, BBC Symphony Orchestra, English National Opera, Royal Philharmonic Orchestra, Orquestra del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Orquestra de la Comunitat Valenciana, entre moltes altres, actuant en els principals auditoris i festivals i sota la batuta de directors com Simon Rattle, Valery Gergiev, Semyeon Bychkov, Vasily Petrenko, Domingo Hindoyan, etc. També forma part del grup internacional de música contemporània Riot Ensemble.
És un dels nostres músics amb Denominació d’Origen, aqueix talent musical que exportem des de la Comunitat Valenciana, però que no perd els seus orígens. No en va Ausiàs torna cada any a Potries, a la Safor, on organitza un festival eclèctic des de fa quatre anys, el Potries Music Fest.
AL COMPÀS: Com recordes els teus primers passos en l’Associació Artística Musical Sant Blai de Potries?
AUSIÀS GARRIGÓS: Fa anys, quasi tots anàvem a escola de música quan eixíem del col·legi. No és com ara, amb milers d’activitats extraescolars: era música o al futbol. Quasi d’una forma inconscient ens ajuntàvem en les classes de solfeig, de cor, d’instrument, i féiem música. Quasi sense adonar-nos, ens convertíem en músics. El que en molts països els fascina, nosaltres ho féiem quasi sense pensar, fins que la cosa es complicava, pujava de nivell i havies de triar, si anar al conservatori o no. Jo vaig ser dels quals va decidir fer aqueix esforç afegit, evidentment perquè m’agradava, i això a poc a poc m’ha portat fins ací. Moltes hores d’estudi, de constància, però que no haurien ocorregut sense aqueix primer fenomen tan important: la banda del poble.
AC: I el principi del teu viatge per a realitzar el teu màster fora d’Espanya?
AG: No és fàcil, deixar a la família i als amics i amigues, començar a viure en una cultura completament diferent, apanyar-te amb un altre idioma… Però quan fas aqueix esforç eres encara més conscient del que has vingut a fer, si cap. Va ser molt emocionant, però també feia por el trobar-te només. Ara, en perspectiva, estic molt content de la decisió que vaig prendre.
AC: Has complit el pla que tenies quan vas eixir d’Espanya?
AG: Tenia una idea molt clara, volia realitzar un màster d’especialització orquestral, i Londres semblava ser el destí ideal, amb el moviment cultural i musical que caracteritza en la capital britànica. El meu objectiu sempre havia sigut arribar a tocar en les orquestres on treball ara, i si fora possible aconseguir una plaça com la que fa ja quasi quatre anys que ocupe.
AC: Què és el més destacable de poder realitzar-se fora de casa?
AG: No cal anar-se fora per a aprendre a tocar millor un instrument. Ara, el món professional de la música consisteix en molt més que això. L’experiència de viure fora t’aporta un creixement personal enorme, i, si tens sort també moltes experiències professionals que a Espanya no estan tant a l’abast.
AC Valores la possibilitat de tornar a la Comunitat Valenciana?
AG: Pot ser si algun dia sorgeix una oportunitat que em poguera atraure l’intentaria. No és gens fàcil, però la qualitat de vida a València és molt envejada en altres països. No cal descartar esta possibilitat.
AC: La qualitat dels músics valencians a nivell internacional és indiscutible, però com podríem donar cabuda a tot aqueix talent per a tingueren la possibilitat de quedar-se?
AG: Ací entren en joc una quantitat molt gran de variables, molts factors. L’any en què em vaig graduar acabàvem la carrera de clarinet més de 30 *clarinetistas entre les tres províncies de la nostra comunitat. És un número desproporcionat per a les possibilitats professionals existents. Seria més realista tindre menys gent als conservatoris, però això suposa molts canvis, i potser alguns també siguen negatius. Cal formar als músics i donar quantes més oportunitats millor, però l’oferta-demanda actual no està gens equilibrada. És una pregunta molt complicada, i una gran assignatura pendent.
AC: Parla’ns del Potries Music Fest. Com sorgeix la idea d’aquest festival?
AG: El Potries Music Fest és un projecte altruista, que va començar en un format xicotet, però que cinc anys després s’ha convertit en un festival d’unes dimensions que ningú esperàvem. La idea és molt simple, a mi m’agradaria que als pobles també es poguera gaudir de la música de la millor qualitat, la qual normalment només es troba en els grans nuclis urbans. A Potries ho fem possible, mitjançant aquest projecte. Ara compta amb un Cicle de Música de Cambra, una residència internacional per a compositors, i amb el festival que se celebra cada any el mes d’agost i que aposta per un barreig eclèctic de diferents estils i músics.
AC: Tens algun projecte amb alguna de les societats musicals de la Comunitat?
AG: En viure a l’estranger, ara mateix no estic involucrat en cap projecte amb cap societat musical valenciana, però sempre que estic per casa intente col·laborar ja siga tocant en algú dels concerts de festes del poble, o amb el qual coincidisca aqueixos dies.
AC: Com veus el teu futur professional?
AG: M’agrada gaudir del que estic fent ara, aqueixa combinació de música orquestral, amb música contemporània, projectes com a solista, i la docència en conservatoris. És més que suficient per a estar molt entretingut…
És cert que, des de fa un parell d’anys estic col·laborant amb més orquestres a Espanya, i a vegades em plantege la possibilitat de treballar allí en el futur, bé com a docent o com a intèrpret. Qui sap què passarà, però sobretot el que fa falta és gaudir d’ara.
Podeu trobar més informació en musicfest.potries.org. Prompte presentaran el cartell d’enguany. Allí us esperen a totes i a tots.
