“M’ompli moltíssim poder fer arribar l’educació musical a pobles xicotets de la Vall d’Albaida”
Trombó del grup ZOO i director de l’Escola de Joventuts Musicals de la Vall d’Albaida
ZOO És un grup musical valencià nascut en 2014 a Gandia, que se centra en el rap, el breakbeat, el reguetón, el rock i el ska, barrejats amb ritmes electrònics. Les lletres de les cançons tracten qüestions polítiques i socials d’actualitat.
En total tenen 4 àlbums: Directe Barcelona (2019), Tempestes Vénen del Sud (2014), Raval (2017) i Llepolies (2021). En 2018 guanyaren el XX premi Enderrock al “Millor Videoclip”
Què és Zoo i quins el formen?
Zoo és una banda musical, on l’estil que ens caracteritza és la música electrònica. Este projecte musical, liderat per Toni Sánchez, cantant del grup i bon amic meu, va nàixer en un moment en el que l’escena musical a València estava una mica necessitada de grups, i pel que siga va pujar de pressa a l’èxit.
El grup als seus inicis el vam formar Toni, Arnau, Pablo, Pascu i jo, tot i que la banda ha anat canviant de músics i hui en dia som Toni Sánchez, Arnau Giménez, Hèctor Galan, Natxo Siscar, Toni Fort i jo.
Com sorgeix el grup?
El grup és un projecte de Toni, que al principi no anava a portar banda, sinó que era un projecte on anava ell i un DJ. A mi, per l’amistat que tenim i per les hores que passem junts, em convida a col·laborar en dos cançons del disc.
Més tard, i degut a que amb les bandes en les quals anàvem estàvem de descans, ens plantegem acompanyar a Toni en les presentacions del disc, és a dir, 3 concerts i després cadascú al seu projecte. Però bé, hi ha coses que venen i no te les esperes, i de sobte Zoo té un èxit impensable. Després de vore la projecció que podia tindre el grup amb banda decidim continuar al costat de Toni amb el projecte i fins hui.
Quina és la societat musical dels teus començaments? Encara tens contacte amb ella?
Jo vaig començar a estudiar música en la banda del meu poble, Atzeneta d’Albaida, fins a entrar en la banda, fins i tot vaig ser president un temps. M’agrada estar en qualsevol projecte i aportar, estava molt vinculat a la banda, crec que mentre vaig estar, si no cada any quasi tots, vaig formar part de la seua junta.
Hui dia ja no estic en la banda per assumptes personals i perquè la meua vida no em permet tindre un compromís (assajos, concerts, actes de festes…) però sí que tinc contacte amb la gent de la banda, Atzeneta és un poble molt xicotet i quan eixim al carrer ens veiem tots. A més, per a mi sempre serà la meua banda i la meua gent.
Per què vas triar el trombó?
Perquè m’agradava molt. Recorde que quan estava fent preparatori (iniciació d’ara), que van dient-te que mira aquest instrument o aquell, em van recomanar el saxo tenor i vaig estar a punt d’agafar-ho, però m’atreia molt el trombó. No sé perquè, la veritat, perquè a casa la meua germana tocava el clarinet, però mira, a mi em va pegar pel trombó.
Els instruments de vent són un factor diferencial en Zoo?
Hi ha molts grups amb instruments de vent, però no és molt típic trobar en una formació de música electrònica però sí que és veritat que en viure a València qualsevol grup té instruments de vent i si que ve donat per les bandes, perquè qualsevol xiquet de qualsevol poble toca un instrument de vent.
Parlem del vincle amb les societats musicals actuals: Direcció de l’Escola de Joventuts Musicals de la Vall d’Albaida. Quina és la teua funció? Què és el que més t’agrada?
En l’actualitat soc director de Joventuts Musicals de la Vall d’Albaida, projecte que compartisc amb el cap d’estudis Cristian Olivares. El fet de ser el director d’una escola que abraça 14 societats musicals del País Valencià fa que estiga vinculat amb tot el que passa al voltant del món de les bandes de música.
La meua funció com a director de Joventuts Musicals és la gestió pedagògica i econòmica de les 14 escoles que formen Joventuts. Malgrat ser 14 Societats de diferents pobles les que la formen, seguim un mateix pla educatiu en tots els centres, treballant tot el claustre de professors amb una mateixa direcció.
No hi ha una cosa especialment que m’agrade més que una altra, però per a destacar una cosa, m’ompli moltíssim poder fer arribar l’educació musical a pobles xicotets de la Vall d’Albaida. Joventuts Musicals la formen sobretot pobles amb pocs habitants, ja que, si no fora així, els pares haurien de portar als seus fills a la ciutat més pròxima per a poder estudiar música.
Com és la implicació de la comarca amb la música?
La Vall d’Albaida és una comarca on la música està molt present des de fa molts anys, cada poble té la seua banda, siga gran o xicoteta. És fins i tot curiós, que pobles amb 400 habitants, hui dia tinguen una banda de 60 músics, és a dir, quasi un 25% de la població.
Som una comarca molt arrelada en les festes de Moros i Cristians, on les bandes tenen un paper molt important.
El fet de ser un grup conegut anima que participen més joves en les societats musicals?
Perquè, la veritat no sé, crec que tota la vida hi ha hagut metalls en grups famosos, no soc jo ací pioner en res. Crec que almenys ací a la Vall d’Albaida anima més anar a fer unes bones festes de Moros i Cristians. Però si algun pare ha vingut a dir-me que el seu fill m’ha vist i que vol tocar el trombó. Benvingut siga!
Quins beneficis aporta pertànyer a una societat musical?
Poder tocar en companyia és molt important. Hi ha molts músics que al llarg de la seua vida toquen hores i hores dins del seu estudi, i acaben sense tocar mai en companyia.
El fet de pertànyer a una Societat musical també desenvolupa la teua part social, et relaciones amb diferent mena de gent, de diferents edats i diferents pensaments, però amb una mateixa il·lusió: fer música.
Gaudeixes de la festa des d’una altra perspectiva, com es viu?
Nosaltres som els que fem la festa a dalt de l’escenari, a pesar que el que sol passar és que aquesta festa sol percebre’s de diferents formes, ja que ens ho passem molt bé però sempre amb el cap en el treball. Tal vegada podem dir que ho passem bé però no estem de festa, estem treballant perquè la gent estiga de festa.
Quin lloc ocupa la música en la teua vida?
La meua vida és la música. Des que m’alce fins que em fique al llit estic envoltat d’ella, fins i tot quan dorm.
Fa molts anys que em dedique professionalment a la música, així que ja pots imaginar-te.
Encara hi ha gent, que quan em veu em pregunta si ja treballe. Supose que la música és una cosa tan bonica i que fa gaudir tant a tothom, que ningú pot pensar que fer música siga fer treball.
