L’actual seu de la FSMCV està situada en l’Alqueria Julià. Este edifici emblemàtic de la ciutat de València i del barri de Nou Moles s’ha convertit en un nucli de referència no sols per a tots els músics i ciutadans sinó també per als habitants d’este districte que han vist augmentada la seua oferta cultural amb aquesta Casa de la Música.
CaixaBank va fer-se càrrec de la seua restauració per a adaptar-la i dotar-la de tot el necessari per a complir la seua finalitat actual: ser la llar de la música i els músics valencians, un espai obert al públic per a enriquir la vida de la ciutat i sobretot, del barri.
La singularitat d’este edifici radica tant en la seua conservació dins del teixit urbà com en el seu valor arquitectònic perquè és una de les poques alqueries del segle XVII que es conserven, a més, amb tants detalls arquitectònics i estètics originals.
L’Alqueria Julià, ha acollit entre els murs del seu edifici i jardins diversos esdeveniments que assenyalen la personalitat del monument: Isabel II es va refugiar en ella mentre esperava que María Cristina renunciara a la Regència, a la torre, el mariscal Suchet va observar com les tropes napoleòniques intentaven entrar a València i, també ha sigut testimoni dels pregons de Sant Vicent Ferrer.
La restauració i cessió de l’ús d’aquest enclavament a la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana va partir de CaixaBank. La intervenció no s’ha basat exclusivament en la rehabilitació de l’edifici i el jardí, sinó que s’ha afegit una sala d’assaig subterrània que dota a les bandes d’un espai òptim per a tocar amb una capacitat màxima per a 200 persones.
Els treballs en l’edifici han rescatat ceràmiques policromades, alguns del segle XVI, que estan col·locats en els seus llocs d’origen, bé en els sòcols bé en el paviment. Igualment, s’han descobert arcs i portes encegades, fruit de les nombroses intervencions a les quals va ser sotmés l’edifici al llarg de la seua vida.
Igualment, s’han descobert arcs i portes encegades, fruit de les nombroses intervencions a les quals va ser sotmés l’edifici al llarg de la seua vida. També va tindre un embarcador en estar al costat de les séquies i del riu.
És en part d’aquest jardí, on ja no hi havia zona verda -perquè es va crear una pista d’esport- on s’ha realitzat una obra d’enginyeria de primer nivell a set metres de profunditat on se situa la sala d’assaig per a les bandes.
L’Alqueria Julià compta a més en l’edifici principal amb dues plantes i una torre. Les diferents sales d’aquest bloc estan dotades de diferents usos com a biblioteca i sala de partitures, un arxiu adjacent, fonoteca i videoteca amb el seu corresponent arxiu i una aula multiusos de 40 metres.
L’entrada, en la zona central que travessa tota la planta i desemboca al jardí, és l’espai de recepció i expositiu per a la “interpretació de l’alqueria”, destinat a les visites del públic en general.
Els dijous i prèvia reserva, es pot visitar i conéixer de la mà d’un guia oficial la història d’aquest important immoble, declarat Bé d’Interés Cultural (BIC) ara convertit en Casa de la Música, seu de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.
