Conversem sobre com els camins de la música i la psicologia conviuen en el mateix pentagrama amb Basilio Fernández, doctor en psicologia per la Universitat de València i professor de piano del Conservatori Professional de Música de València.
En la seua àmplia trajectòria, Fernández ha col·laborat amb orquestres i grups de cambra. És coordinador docent del Màster de Psicologia i Música de la UNED i també ha desenvolupat esta relació entre els dos mons en el seu vessant d’investigador. A més, és soci fundador de l’Associació Espanyola de Psicologia de la Música i la Interpretació Musical. Ell ens guia a través de qüestions que sovint suposen un laberint per al músic.
Al Compàs: Quines són les principals fonts de pressió i ansietat a què s’enfronten els artistes i músics en les seues carreres, i com poden afrontar-les de manera saludable?
Basilio Fernández: D’una banda està la pressió pròpia de les interpretacions en públic, el maneig d’eixos nervis en particular i de les emocions en general, aspectes en els quals els músics no tenen formació de base. A això caldria sumar les pressions que poden tindre de l’àmbit familiar –expectatives que es bolquen en l’intèrpret, siguen realistes o coincidents amb les de l’intérpret o no–, o la pressió pròpia d’un àmbit artístic professional que és prou competitiu. Per a afrontar-les de manera saludable els músics han de parar atenció al que succeeix en l’instrument, per descomptat, però també al que succeeix fora d’ell. Mantindre una bona forma física, una dieta saludable, i recórrer regularment a professionals de la salut (fisioterapeutes o psicòlegs) hauria de ser el normal en un àmbit tan exigent a nivell físic i mental.
AC. Quines estratègies o tècniques psicològiques recomanaria per a manejar l’estrés i l’ansietat abans d’un esdeveniment musical important?
BF: No hi ha fórmules màgiques que per si soles permeten una interpretació exitosa davant un esdeveniment important. Hi ha persones amb un caràcter més resistent que els permet “sobreviure” a circumstàncies per a les quals no estan preparades, i altres persones més sensibles que des d’edats primerenques manifesten problemàtiques que cal afrontar. D’una manera o una altra, els problemes d’ansietat es manifestaran, és una mera qüestió de temps, per la qual cosa és molt important tractar-los abans d’aconseguir situacions quasi ingovernables. En este sentit resulta essencial una formació psicològica bàsica que permeta una mínima consciència del cos, de les seues reaccions, i una mínima consciència de la seua pròpia ment i els seus pensaments, racionals i irracionals. A partir d’estes coordenades es genera un autoconeixement que redefineix qüestions essencials com la motivació (per què toque l’instrument), per a qui toque (expectatives) o què espere aconseguir dels esdeveniments musicals (metes). Encara que aparentment pogueren semblar qüestions alienes a les dificultats pròpies de l’instrument i la seua tècnica, en realitat exerceixen una influència decisiva en l’autoestima i en el gaudi de l’experiència musical. La música no és només ser capaç de tocar obres cada vegada més difícils, cal donar-li sentit a tot. I això l’ha de fer un mateix, quasi sempre amb ajuda. Ací la psicologia està ajudant ja cada vegada a més estudiants i professionals.
AC: En moments de bloqueig creatiu o dificultats emocionals, com pot la música beneficiar per a superar eixes situacions i recuperar la inspiració?
BF: Les dificultats són una part inherent de la vida personal i també de la professional, i ambdós estan molt relacionades. Els moments de bloqueig en la majoria d’ocasions requereixen d’una pausa, de moments reservats per a un mateix, per a reflexionar, compartir impressions amb el cercle pròxim i prendre decisions que possiblement s’han estat postergant en el temps. Unes músiques particulars en este sentit poden ajudar a persones particulars (no cal generalitzar) a obtindre, omplir eixos moments de reflexió, de meditació, de relaxació, que permeten reordenar idees i obtindre respostes que d’una altra manera no apareixeran, i possiblement ens estan impedint reprendre això impuls creatiu.
AC. Quines són algunes eines o pràctiques que els músics poden utilitzar per a mantindre un equilibri saludable entre el treball i el seu benestar mental/emocional en un sector com el seu? BF: Com dic, cada persona ha de seguir un pla personalitzat segons les seues característiques i necessitats, però en general és essencial mantindre un contacte social suficient que permeta exterioritzar pensaments i emocions, així com escoltar les persones amb les quals un es relaciona; trobar i reservar temps per a un mateix més enllà del contacte amb l’instrument i les seues classes (pot ser meditació, relaxació, mindfulness, o practicar un esport), assumir amb normalitat les dificultats que sorgeixen com a part de la vida, valorar els xicotets moments del dia a dia que solen passar desapercebuts, i davant qualsevol signe d’alerta del cos o ment saltar per damunt d’eixa espècie de “mite de l’artista”, segons el qual som pitjors músics si confessem els nostres problemes o febleses. A l’inrevés, som més persones quan atenem les nostres dificultats, i si ens superen, hem d’acudir al professional, siga un fisioterapeuta o un psicòleg, amb la mateixa naturalitat que acudiríem a un metge. La consciència sobre això en l’àmbit artístic afortunadament està creixent, però encara hem de fer força entre tots perquè es convertisca en un recurs a l’abast d’estudiants i professionals.
Basilio Fernández, doctor en psicologia per la Universitat de València i professor de piano del Conservatori Profesional de Música de València.
