Santero y los Muchachos és un dels grups valencians del moment. Són una de les referències de l’indie rock en espanyol, amb melodies i lletres molt compassades, i una instrumentació repleta d’elegància. Amb el seu últim disc, Royal Cantina, difonen temes dedicats a l’amor, al propi i a l’alié, on els Escrivá destil·len tota la seua personalitat. Pots escoltar-los ací.
Els seus components són el cantant i guitarrista Miguel Ángel Escrivá, el seu germà baixista Josemán i el també guitarrista Soni Artal. Però sabies la seua relació directa amb les societats musicals? T’ho expliquen ells de primera mà.
AC. Conteu-nos, quina és la vostra relació amb el moviment musical valencià?
SYLM. És difícil per a un músic valencià, del gènere que siga, no haver tingut relació amb les bandes de música que tant d’arrelament tenen en esta terra. De fet, sempre que podem portem en directe una secció de vents. Des dels nostres primers discos han tingut presència en ells.
AC. I amb quins instruments vau fer els vostres primers passos com a músics?
SYLM. Comencem en l’adolescència amb guitarres i baix, encara que ens han anat interessant elements de percussió, sons d’arrel més blusers o folk americà com el dobro o la mandolina.
AC. De quina manera creieu que el so valencià defineix la nostra manera de viure?
SYLM. Les bandes de música es vinculen al carrer, clima, alegria i mediterrani. Tot això forma part del nostre ADN més remot.
AC. Pensant en el futur, seria possible veure una unió entre Santero i una societat musical?
SYLM. Ens agraden les col·laboracions amb altres estils com la que vam fer amb una big band i podem repetir amb una societat musical. En directe, en un auditori seria una bona opció per a poder compartir-la amb el nostre públic. El rock reposat de Santero amb els arranjaments simfònics adequats poden aconseguir una sinergia fabulosa.
