20 de juliol de 1939. Plaça de Bous de València. El Certamen de Bandes Ciutat de València vivia un moment històric: les seus protagonistes van ser Pilar Higón Blat, Elisa Penalva Garrigues i Elvira Ortiz Candel, les tres primeres dones que tocaven amb una banda de música en un certamen nascut el 1886, i ho feien com a membres de la Lira Castellonera.
82 anys després, en 2021, la societat va rebre el premi EUTERPE de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana pel seu projecte ‘La Lira en clau de dona’, reconeixent així un recorregut en clau femenina que ve de temps arrere en aquesta societat musical del municipi de Castelló, a la comarca de la Ribera Alta de València.
Però La Lira ja era pionera abans de 1939, ja que segons ens relata a ‘Al Compàs’ el president de la societat, Eliseo Pla Caldés, “ja en l’època entre la República i la Guerra Civil, la Lira era de les poques associacions musicals que incloïa a dones en les seues files”. Era un temps en el qual les dones no solien participar igual que els homes en la vida musical ni en la social.
“El premi EUTERPE, per a la Lira, significa el reconeixement d’una història en la qual vam ser pioners en la integració de la dona en el món de la música, un món que estava reservat per als homes i ja vam trencar barreres” comenta Eliseo Pla.
I és que la FSMCV va basar la concessió del guardó en quatre pilars: el primer és el fet històric de ser la primera agrupació en la banda de la qual tocaven dones; el segon és per comptar des de fa set anys amb una dona a la batuta de la banda simfònica, Beatriz Fernández Aucejo; el tercer és l’evolució de l’escola de música, tant en la inclusió de dones en les seues files com en la de donar-les elecció d’instrument; i el quart, és la paritat de gènere que mantenen en la seua junta directiva com una dels seues senyals d’identitat.
Un director amb valentia
Però tornem a 1939. El que era director de la Lira, Jaime Fayos, es va adonar que entre les files de la seua agrupació hi havia tres dones saxofonistes, mentre que la resta de bandes no tenia ni una dona. Així que les va col·locar en primera fila al costat del membre més jove. Aquesta decisió va causar tal impacte que la premsa del moment es va fer ressò. Enllaç ací.
“Som una Societat en la qual prompte les dones van poder estudiar música i van participar en festivals importants. Aquesta informació ha sigut possible saber-la per les investigacions dutes a terme per Laura Capsir, a la qual agraïm la seua contribució a la consecució d’aquest guardó” continua Eliseo.
Aquest estudi exhaustiu de la investigadora Laura Capsir Maiques, de desembre de 2019, data objectivament tots els moments crucials de la participació de les dones en la Lira.
La investigació presenta una anàlisi de la presència de les dones en la Lira Castellonera al llarg de la seua història en els diferents llocs protagonistes: la interpretació, la direcció, la composició, la gestió i el mecenatge.
La Lira sempre ha sigut una societat avançada al seu temps i ha marcat tendència als pobles veïns de la Ribera.
Laura Capsir va començar aquest estudi arran d’una història familiar que sempre havia escoltat: la seua iaia empre li explicava com l’animaven a triar un instrument de casa, com el piano o el violí, però no li permetien un de banda, perquè amb la maternitat deixaria de tocar. Aquesta anècdota li va fer endinsar-se en les històries de la societat, tres generacions després, per a il·luminar una història fantàstica “en clau de dona”.
Entre altres coses va descobrir que, encara que la majoria de les societats musicals acceptaven entre els seus educands a xiques a partir de 1935, animats per unes subvencions estatals, la Lira Castellonera, ja tenia a xiquetes matriculades des de 1928, com és el cas de Didín Puig i Milagros Martorell.
L’actualitat de la Lira
Actualment la Lira Castellonera continua amb la seua labor de foment del paper de la dona en el món musical. D’aquesta manera va albergar el mes de juny passat, amb la col·laboració de la FSMCV, l’exposició “Les Nostres Compositores” que es podia gaudir en el Mercat de Castelló, en la qual es recopilava i posava de manifest l’excel·lent treball de les dones valencianes en la història de la música.
La Lira Castellonera és l’entitat cultural més important del municipi i té, a més de la Banda Simfònica, la Banda Jove i l’Orquestra Filibert Estrella. Ha format musicalment i humanament a milers de xiquetes i xiquets a través de la seua Escola de Música i ha sigut la millor ambaixadora del seu poble per on ha passat.
Una història de feminisme i inclusió que va nàixer fa quasi un segle, i que hui continua sent un referent, que els premis EUTERPE han reconegut.
