Són els guardians del nostre patrimoni musical. Perquè el que no se sap que existeix no es pot apreciar ni protegir. Baix esta premissa, des de començaments de 2017 i emmarcat en el programa CaixaBank Escolta València, un equip d’experts duu a terme una labor de descripció del patrimoni cultural de les societats musicals, particularment el seu arxiu de partitures i fons documentals, i el posa a la disposició dels investigadors, estudiosos, aficionats i públic en general a través del seu web musicaalallum.es, a més de divulgar-lo a través de concerts, edició de discos i partitures i congressos. Música a la Llum és un projecte impulsat per CaixaBank i coordinat per l’Institut Valencià de Cultura i la FSMCV.
En esta trajectòria, el projecte Música a la Llum ha recuperat el so de 5 astres de la nostra música com ells. Et mostrem els cedès en Spotify de Música a la Llum on podràs escoltar la seua su obra!
Miguel Asensi
Nascut a Llíria en 1879, el mestre Asensi es va dedicar amb especial interés a dos gèneres que també havia conreat Giner: la música religiosa i la sarsuela i revista de temàtica valenciana. La decadència de tots dos gèneres explica en part l’oblit en el qual ha caigut la seua obra, malgrat la seua notable qualitat.
Miguel Asensi va ser també un creador molt lligat al món de les bandes de música. Membre primer de la Primitiva de Llíria, on va aprendre música amb el seu oncle Francisco Asensi, va intervindre després en la creació de la Unió Musical, a la qual es va vincular estretament. Encara que al llarg de la seua carrera es va dedicar sobretot a l’ensenyament, com a professor particular i en l’Institut Musical Giner, en l’última etapa de la seua vida va intensificar la relació amb les bandes i va ser director de l’Artística Manisense i de la banda d’Ontinyent, que després seria la Societat Unió Artística Musical Ontinyent. En totes elles va deixar música original i arranjaments amb la generositat que li caracteritzava.
Salvador Giner
Salvador Giner Vidal va ser un compositor i pedagog musical espanyol, nascut a València en 1832. Format en la Catedral de València, va compondre més de dos-centes obres, entre elles nou misses de Rèquiem i una missa de Glòria. Als 18 anys va estrenar la seua primera obra, una Missa en Re a quatre veus i orquestra, i sis anys després va estrenar la seua simfonia Les 4 estacions. Va investigar la música descriptiva i va compondre la seua primera obra d’este gènere en 1865. A Madrid, va començar a dedicar-se a la composició de sarsueles i va estrenar ¿Con quién caso a mi mujer? i El rayo de sol, entre d’altres. Va compondre també poemes simfònics basats en temes valencians, com Una nit d’albaes i Correguda de Joies, i sarsueles com Foc en l’era i Les enramaes. Va ser docent en el Conservatori de Música de València i entre els seus alumnes es troben els compositors Manuel Penella, Pedro Sosa i Vicente Lleó. Va morir a València en 1911.
Rafael Rodríguez Albert
Rodríguez Albert és considerat un dels compositors valencians més destacats del segle XX, que va obtindre en diverses ocasions el Premi Nacional de Música. La seua obra abasta la música orquestral, de cambra, les obres per a piano o guitarra, la música coral i la música per a banda.
Horas y caminos va veure la llum en 1984. No obstant això, la partitura va aparéixer en forma de guió, i amb nombrosos errors, dificultant la seua interpretació. Ara, gràcies al treball dels tècnics del projecte Música a la Llum, revisant esborranys i manuscrits de l’arxiu personal de l’autor, es publica la partitura corregida de l’obra.
Ruperto Chapí
El gran mestre de la sarsuela Ruperto Chapí va nàixer a Villena, Alacant, el 27 de març de 1851. Va començar la seua educació musical amb son pare i es va convertir en un virtuós tocant la flauta i el cornet a una edat primerenca. Va compondre la seua primera sarsuela, Estrella del bosque, als dotze anys. Chapí es va traslladar a Madrid als setze anys per a continuar els seus estudis en el Conservatori i va ser guardonat amb el Primer Premi de fi de curs en 1872. En 1873, va guanyar el primer concurs promogut per la secció de música de l’Acadèmia de Belles Arts per a ser pensionat a Roma amb la seua primera òpera, Las naves de Cortés. Després de la seua estada a Itàlia, va tornar a Espanya i es va convertir en un reconegut compositor de sarsuela, aconseguint el cim de la seua carrera amb El tambor de granaderos, La revoltosa, o Las hijas del Zebedeo, entre altres títols. Però a més de sarsuela, Chapí també va compondre música de cambra i simfònica, com la Fantasia morisca i el poema simfònic Los gnomos de la Alhambra. Va fundar la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) en 1893.
Manuel Palau
Manuel Palau va nàixer a Alfara del Patriarca en 1893. Era descendent d’una família dedicada al comerç de l’oli i es va formar en el negoci familiar, però va començar a prendre classes de música de manera secreta. En 1919 es va convertir en professor del Conservatori de València i va decidir dedicar-se completament a la música. Va realitzar diverses activitats musicals, va organitzar la primera trobada de dolçaines a València, va tocar piano en projeccions cinematogràfiques i va fundar i va dirigir l’orquestra de cambra Pro Arte, després anomenada Orquesta Palau. Va mantindre contacte amb músics i intel·lectuals i després d’un viatge a París la seua producció artística va començar a tindre repercussió. En 1928 va rebre el Premi Nacional de Música per Gongoriana. Durant la Guerra Civil, l’activitat del conservatori es va suspendre i Palau es va traslladar de nou a Montcada, on va tindre una intensa activitat compositiva. Després de la guerra, va tornar a València i es va convertir en director del Conservatori de València.
