JOSE BETETA (JB) : Sempre diem que som fills orgullosos de la Societat Musical d’Alzira. \u00c9s el lloc que ens ha vist cr\u00e9ixer i on hem compartit totes les etapes de la nostra vida. Som amics de tota la vida i hem compartit molts projectes musicals. En un moment donat, aqueix grup d’amics decidim crear una agrupaci\u00f3 de carrer amb vocaci\u00f3 de pujar a un escenari i de cuidar molt b\u00e9 all\u00f2 que f\u00e9iem. A partir d’ac\u00ed tot es va convertir en una fugida cap avant, una constant evoluci\u00f3 que ens va fer passar de versionar temes que ens agradaven a compondre propis. I en aqueixa evoluci\u00f3 ja portem dos \u00e0lbums i un Esteneu Play (EP). En la vida ens haur\u00edem imaginat quan \u201cperd\u00edem\u201d les vesprades dels dissabtes assajant amb la Banda Jove a Alzira que arribar\u00edem fins ac\u00ed.<\/p>\n\n\n\n
AC: Quines s\u00f3n les arrels musicals de cadascun?<\/strong><\/p>\n\n\n\n JB: Nosaltres comencem els estudis musicals als 90 quan el model educatiu era bastant diferent a l’actual. Molts ja vam poder obtindre el T\u00edtol Professional en el nostre propi centre, en la Societat Musical d’Alzira, per\u00f2 fins llavors encara pat\u00edem les in\u00e8rcies d’un antic ensenyament musical que estava massa en precari. I no per la qualitat del professorat, sin\u00f3 per les condicions o la import\u00e0ncia que se li donava. D’altra banda, nosaltres som gent de classe treballadora, i els nostres pares i mares van haver de fer un esfor\u00e7 econ\u00f2mic molt gran per a poder pagar-nos els estudis. Aix\u00f2 va forjar en nosaltres de manera inconscient un esperit d’esfor\u00e7 que ara a vegades costa de trobar. No valorem la import\u00e0ncia de l’ensenyament musical.<\/p>\n\n\n\n ASIER ESCRIV\u00c0 (AE): Jo vaig comen\u00e7ar a l’escola de m\u00fasica de la banda del meu poble, Daim\u00fas, a la Safor. Han sigut molts anys de concerts, cercaviles, entrades de Moros i Cristians, viatges i fins i tot, cert\u00e0mens on hem fet bones actuacions.<\/p>\n\n\n\n IVAN ORTEGA (IO): Els meus or\u00edgens tamb\u00e9 estan en la Societat Musical d’Alzira, record que l’escola estava dividida en dos edificis en els quals s’impartien classes de m\u00fasica i on tamb\u00e9 es feien els assajos de la banda. L’educaci\u00f3 musical que s’oferia donava a la gent d’aquell temps una formaci\u00f3 musical de primer ordre amb assignatures com a preparatori musical, llenguatge musical, cor, instrument, banda juvenil, banda…<\/p>\n\n\n\n Record amb molta estima quan anava des de casa amb el bombard\u00ed carregat fins a l’escola i em trobava amb altres companys a m\u00fasics; record tamb\u00e9 les meues primeres classes de m\u00fasica amb Mari Pau o les classes amb Rafael Tortajada, un dels mestres que m\u00e9s m’han marcat la meua educaci\u00f3 musical. Van ser uns anys de projectes bonics, de molt\u00edssimes processons i pasdobles, aix\u00ed com de cert\u00e0mens, que en definitiva ens van servir per a cr\u00e9ixer i crear un ambient social i musical molt saludable i \u00fanic.<\/p>\n\n\n\n Crec que la Societat Musical d’Alzira m’ha ajudat tant a aprendre, a estimar i comprendre la m\u00fasica com a culturitzar-me musicalment.<\/p>\n\n\n\n AC: Existeix difer\u00e8ncia entre un m\u00fasic que s’ha format en una societat musical d’un altre que s’ha format per un altre cam\u00ed?<\/strong><\/p>\n\n\n\n JB: Per descomptat. A m\u00e9s de les relacions socials que s’estableixen a una societat musical, que marquen la personalitat de la gent que les componem i crea un ecosistema propi, el fet de tocar en una agrupaci\u00f3 amb gent de totes les edats, amb repertoris de totes les dificultats i en situacions molt diverses, desenvolupa en l’alumnat unes habilitats que no es poden trobar en cap altra activitat. \u00c9s tan important que tenim les assignatures de conjunt instrumental i banda\/orquestra en els nostres plans d’estudis perqu\u00e8 cal assegurar que tothom tinga acc\u00e9s a aqueix aprenentatge.<\/p>\n\n\n\n AE: Jo crec que s\u00ed, l’ambient de les bandes \u00e9s molt particular. La banda \u00e9s un \u2018grup de convoi\u2019, un lloc on fer amistats. Alguns dels meus millors amics s\u00f3n companys de la banda. Si no haguera entrat en la banda, segurament el meu cercle d’amistats seria molt diferent.<\/p>\n\n\n\n AC: Com influeixen les vostres arrels en els m\u00fasics que sou hui dia?<\/strong><\/p>\n\n\n\n JB: Els escoles de m\u00fasica s\u00f3n centres d’excel\u00b7l\u00e8ncia educativa. La m\u00fasica \u00e9s l’\u00fanica disciplina on es desenvolupen totes les intel\u00b7lig\u00e8ncies. La m\u00fasica \u00e9s llenguatge, \u00e9s matem\u00e0tiques, \u00e9s f\u00edsica, \u00e9s el mitj\u00e0 pel qual indaguem en el nostre interior i ens relacionem amb el nostre entorn. La m\u00fasica \u00e9s hist\u00f2ria, geografia. La m\u00fasica \u00e9s activitat f\u00edsica, \u00e9s dansa, \u00e9s llibertat. Estudiar m\u00fasica no et far\u00e0 m\u00e8dic, per\u00f2 et far\u00e0 m\u00e9s ben m\u00e8dic. En les societats musicals no sols es fan m\u00fasics, es fan millors persones.<\/p>\n\n\n\n AE: La meua formaci\u00f3 \u00e9s cl\u00e0ssica, he passat per l’escola de m\u00fasica del poble, pels conservatoris mitj\u00e0 i superior, i ara soc professor de l’escola de m\u00fasica del meu poble i tamb\u00e9 del conservatori professional on vaig estudiar. Per a mi \u00e9s un orgull, \u00e9s com tancar un cercle, \u00e9s tornar a les arrels.<\/p>\n\n\n\n AC: Cont\u00ednues involucrat en la Societat Musical d’Alzira?<\/strong><\/p>\n\n\n\n JB:. En l’actualitat soc professor de Clarinet i Llenguatge Musical en el Centre Professional i a l’Escola de M\u00fasica de la Societat Musical d’Alzira. Vaig entrar per aqueixa porta en 1997 amb 10 anys quan est\u00e0vem a punt de celebrar el 30 aniversari i espere arribar a celebrar el centenari amb la meua gent.<\/p>\n\n\n\n AC: La m\u00fasica tamb\u00e9 est\u00e0 associada a la festa, com es viu a la Ribera?<\/strong><\/p>\n\n\n\n JB: Sens dubte les festes populars tenen una gran influ\u00e8ncia en com respira una societat musical. La Ribera, i en concret Alzira, \u00e9s terra de falles, m\u00e9s que de moros i cristians, que tamb\u00e9. Hi ha molta tradici\u00f3 de compositors de m\u00fasica festera i la gent t\u00e9 molta cultura musical en aquest sentit. Tamb\u00e9 tenim la sort de tindre bandes tan importants com la nostra, les dues de Cullera o la d’Alberic, que s\u00f3n referents. Tenim una gran xarxa d’escoles de m\u00fasica i de conservatoris i centres professionals. En el nostre Centre superem els 500 alumnes i sempre hi ha llista d’espera. Tothom t\u00e9 algun m\u00fasic en la fam\u00edlia. Estem molt vius, per\u00f2 hem d’arribar a tothom, no tan sols als qui li ho puga permetre.<\/p>\n\n\n\n AC: Quins s\u00f3n els teus referents musicals?<\/strong><\/p>\n\n\n\n AE: Com a trompetista, els meus referents musicals solen ser els grans trompetistes dels \u00faltims anys. Quant als referents cl\u00e0ssics, mestres com Maurice Andr\u00e9 o Eric Aubier. En el m\u00f3n del jazz i la m\u00fasica moderna, Milers Davis, Chet Baker, Mike Mossman, Arturo Sandoval, a m\u00e9s de tot terrenys com Allen Vizzutti o Wynton Marsalis.<\/p>\n\n\n\n Escolte una gran varietat d’estils musicals: rock, jazz, funk, pop, electr\u00f2nica, m\u00fasica llatina, metall, m\u00fasica cl\u00e0ssica, etc. Els meus grups favorits s\u00f3n b\u00e0sicament de metall: Linkin Park, System of a Down, The Mars Volta, Tool, Nightwish, Amaranthe\u2026<\/p>\n\n\n\n AC: Centrant-nos en La F\u00famiga, quin ha sigut l’evoluci\u00f3 del grup?<\/strong><\/p>\n\n\n\n AE: Encara que soc la incorporaci\u00f3 m\u00e9s recent del grup, en els meus primers concerts quasi la meitat del repertori que toc\u00e0vem eren versions altres grups, tributs a grups importants en la nostra llengua com Obrint Pas, La Gosa Sorda, Espencat, Zoo, Svaters, etc., i ara estem comen\u00e7ant una gira en la que el 100% dels temes s\u00f3n nostres.<\/p>\n\n\n\n AC: I no han faltat els premis en els \u00faltims anys, qu\u00e8 suposa un premi Carles Santos per part del p\u00fablic en 2019 i un Ovidi en 2020 per millor disc de mestissatge?<\/strong><\/p>\n\n\n\n AE: La veritat \u00e9s que nosaltres no necessitem cap excusa per a celebrar qualsevol cosa, ja que ens agrada molt fer menjars, sopars, o acampades de conviv\u00e8ncia (que nosaltres denominem amistosament \u201cCampament F\u00famiga\u201d). \u00c9s evident que ens agrada estar nominats i guanyar premis, com a tothom, per\u00f2 el nostre major reconeixement \u00e9s la gent que esgota les entrades per a vindre a veure’ns als concerts.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/alcompasrevista.com\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/La-Fu\u0301miga-11-1024x682.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/alcompasrevista.com\/wp-content\/uploads\/2022\/04\/DSC9629la-fumiga2021_ArturGavalda-1024x684.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n