He tingut la sort de cr\u00e9ixer en un ambient musical de diferents generacions i de compartir amb el meu germ\u00e0 els estudis oficials com a m\u00fasic. Els meus primers passos van sorgir d’una manera molt natural. En cap moment vaig tindre la sensaci\u00f3 de fer una cosa diferent de la m\u00fasica. No per una imposici\u00f3, sin\u00f3 perqu\u00e8 era el que f\u00e9iem a casa. Vaig comen\u00e7ar a estudiar un instrument amb cinc anys i vaig tindre acc\u00e9s a una gran discografia, i l’oportunitat d’assistir a concerts quotidianament. Recorde la meua inf\u00e0ncia amb molt d’entusiasme, estudiant m\u00fasica fins a hores molt tardanes, jugant amb l’instrument. Recorde amb molta estima el dia que vaig entrar a formar part de la Uni\u00f3n Musical Santa Cecilia de Benic\u00e0ssim, on el meu pare va ser director durant quasi trenta anys. Eixe va ser el motiu pel qual vaig n\u00e0ixer a Benic\u00e0ssim. Des de xicotet vaig ser un gran apassionat de la meua societat musical, sentia molt els colors.<\/p>\n\n\n\n
Va tindre un gran vincle amb la societat musical…<\/strong><\/p>\n\n\n\n Recorde el moment en qu\u00e8 vaig passar a formar part de la banda i els primers mesos que pass\u00e0rem junts la generaci\u00f3 que an\u00e0vem a passar a formar part de la societat musical i que interpret\u00e0vem peces de major senzillesa, com la Serenata<\/em> de Schubert. Vivies amb molt entusiasme eixos moments que comen\u00e7aves a tocar amb harmonia amb altres xiquets i xiquetes. Vaig estar en la societat musical fins que vaig prendre part com a flauta estable en la hui anomenada Oviedo Filarmon\u00eda. Tenia 21 anys i vaig deixar de tindre activitat quotidiana amb la societat musical. <\/p>\n\n\n\n Va haver-hi un per\u00edode molt apassionat en el qual, amb el volgut i desaparegut president de la societat musical, Jos\u00e9 Luis T\u00e1rrega, vaig formar part de la junta. Recorde viatges preciosos a Val\u00e8ncia a reunions amb la FSMCV. Ell va presidir la formaci\u00f3 durant l’etapa del meu pare. <\/p>\n\n\n\n Recorda alguns moments especialment emocionants d’aquella etapa?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Un dels dies m\u00e9s feli\u00e7os de l’any era el cap de setmana de Santa Cec\u00edlia. L’emoci\u00f3 del concert del diumenge, quan interpretava alguna pe\u00e7a com a solista i quan vaig comen\u00e7ar a dirigir alguna obra, com el meu pare. Abans d’eixos diumenges estaven els menjars i sopars t\u00edpics, a m\u00e9s de la tradici\u00f3 del divendres eixir a tocar amb els instruments antics pels carrers de Benic\u00e0ssim. Recorde amb emoci\u00f3 les peces de la missa de Santa Cec\u00edlia; m\u00e9s enll\u00e0 de la devoci\u00f3 religiosa, el que un sentia en aquella festivitat era molt emocionant. \u00c9rem un grup de cambra gran i jo tocava com a flautista i tamb\u00e9 l’\u00f2rgan a l’esgl\u00e9sia. Tamb\u00e9 recorde els molts cert\u00e0mens de bandes que vam poder guanyar, en nom\u00e9s deu o quinze anys. Era un doble orgull, primer per com el vivia com a m\u00fasics al costat dels meus amics, i tamb\u00e9 pel treball que va deixar el meu pare en una banda centen\u00e0ria com la de Benic\u00e0ssim, que va ser d’una excel\u00b7l\u00e8ncia art\u00edstica que no s’ha repetit.<\/p>\n\n\n\n Recorda alguna decisi\u00f3, algun moment concret que marcara un punt d’inflexi\u00f3 en la seua traject\u00f2ria professional?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Va haver-hi dos moments d’inflexi\u00f3. Despr\u00e9s d’obtindre el diploma superior de flauta en el Real Conservatorio Superior de M\u00fasica de Madrid amb les m\u00e0ximes qualificacions, vaig viatjar a Munic per a comen\u00e7ar els meus estudis amb el flautista solista de l’Orquestra Simf\u00f2nica de la R\u00e0dio B\u00e0vara: Benoit Fromanger. A bande d’un gran flautista va ser el professor que em va obrir un m\u00f3n quant a la llibertat interpretativa. A m\u00e9s, vaig poder assistir ass\u00edduament a concerts de l’Orquestra Simf\u00f2nica de la R\u00e0dio B\u00e0vara, en la qual el director era Lorin Maazel, el principal director convidat era Ricardo Muti i altres directors convidats habitualment eren Kurt Masur o Vlad\u00edmir Fedos\u00e9yev. Disfrutava de cada assaig i rebia un est\u00edmul sense precedents, com estar assistint a un parad\u00eds musical. Era una de les tres o quatre millors orquestres del m\u00f3n. Va ser un moment d’aprenentatge i inspiraci\u00f3, d’anar m\u00e9s enll\u00e0, d’obrir horitzons. T\u00e8cnicament i art\u00edsticament el meu professor em va donar encara m\u00e9s eines per a aconseguir un lloc estable com a membre d’una orquestra professional estable.<\/p>\n\n\n\n L’altre punt d’inflexi\u00f3 arriba dos anys m\u00e9s tard. Mon pare dirigia diversos conjunts instrumentals en el Conservatori Professional de M\u00fasica de Castell\u00f3, on era professor i jo vaig estudiar. A casa el contacte amb la direcci\u00f3 era quotidi\u00e0. El meu germ\u00e0 va estudiar tamb\u00e9 direcci\u00f3 d’orquestra i jo tamb\u00e9 vaig cursar alguns estudis encara que no de manera cont\u00ednua, no era la meua meta. Per\u00f2 en els dos anys a Oviedo es va despertar el somni de donar continu\u00eftat al meu xicotet bagatge en la direcci\u00f3. Vaig con\u00e9ixer a Marco Armiliato, el meu primer professor de direcci\u00f3 d’orquestra. Em va convidar a estudiar amb ell i estar com a assistent en el Metropolitano Opera House, on vaig estar quasi dos temporades i despr\u00e9s vaig seguir la meua formaci\u00f3 amb grans directors. Renunciar a un lloc en una orquestra estable com la d’Oviedo i a la meua pla\u00e7a com a professor del Conservatorio Superior de M\u00fasica d’Oviedo va ser un gran repte, per\u00f2 el vaig fer des de l’entusiasme, el motor que em va portar fins al meu debut internacional com a director, en 2010, amb la Simfonia n\u00fam. 7<\/em> de Mahler en el Teatre San Carlo de N\u00e0pols.<\/p>\n\n\n\n Conta’ns quin ha sigut, fins ara, l’obra que m\u00e9s li ha desafiat com a director en la seua carrera.<\/strong><\/p>\n\n\n\n Qualsevol interpretaci\u00f3 exigeix un estudi, una dedicaci\u00f3 i un coneixement m\u00e0xim de la partitura. No existeix una obra f\u00e0cil quan es tracta d’arribar al m\u00e9s profund d’una partitura, de llegir m\u00e9s enll\u00e0 de les notes escrites i acostar-te a l’ess\u00e8ncia de la voluntat del compositor. Influeix molt en la vida d’un director d’orquestra el fet que cada orquestra que visitem com a director convidat o dirigim com a principal \u00e9s un m\u00f3n diferent. Aspectes t\u00e8cnics que en una orquestra poden funcionar d’una manera senzilla en una altra no. Hem d’oferir una gran disponibilitat per a fer tan b\u00e9 com siga possible amb el material que trobem. <\/p>\n\n\n\n D’altra banda, qualsevol de les composicions de Mozart inclou una transpar\u00e8ncia orquestral que fa que la pulcritud i la qualitat del so i del frasege siguen d’una dificultat m\u00e0xima. \u00c9s el compositor m\u00e9s transparent i el m\u00e9s que \u00e9s capa\u00e7 de mostrar la qualitat d’un director i d’una orquestra. He tingut la sort de treballar amb directors especialistes en el repertori cl\u00e0ssic i barroc i he apr\u00e9s a afrontar aquest repertori d’una manera espec\u00edfica, dedicant-me de manera exhaustiva a la preparaci\u00f3 de les parts de cada instrument, aportant de manera molt detallada indicacions que al\u00b7ludeixen a l’expressivitat filol\u00f2gicament correcta de l’\u00e8poca. M’encanta documentar-me, intercanviar informaci\u00f3 amb especialistes; cada interpretaci\u00f3 mozartiana per a mi \u00e9s meravellosa.<\/p>\n\n\n\n Ha dirigit grans orquestres, ha estat al capdavant de grans \u00f2peres. Hi ha alguna formaci\u00f3 o alguna obra que somie amb dirigir?<\/strong><\/p>\n\n\n\n En els meus inicis com a director mai vaig imaginar dirigir a les orquestres que ja he dirigit: orquestres com la de la RAI, de Tor\u00ed, l’\u00d2pera d’Oslo, la London Philharmonic, l’Orchestre National d’Ille de France. Et conteste des de Nantes on dirigisc ara l’Orchestre National des Pays de la Loire. Treballe per a disfrutar cada dia del que tinc. Soc afortunat. Hi ha molta faena dura, com en qualsevol altra disciplina que implica dedicaci\u00f3 m\u00e0xima, per\u00f2 en la meua disciplina \u00e9s m\u00e9s el que premia que el penalitza. <\/p>\n\n\n\n Podria explicar-nos alguna experi\u00e8ncia d’alguna ciutat o algun pa\u00eds en el qual ha dirigit i en el qual el sorprenguera el coneixement o l’entusiasme del p\u00fablic? <\/strong><\/p>\n\n\n\n En tots els meus anys dedicats a la direcci\u00f3 no he vist gens comparable al coneixement de qualsevol teatre itali\u00e0 en el repertori oper\u00edstic itali\u00e0, que \u00e9s extens\u00edssim. Mai en cap altra naci\u00f3 he sentit eixe nivell de ju\u00ed, la coher\u00e8ncia que t\u00e9 amb la realitat. La meua carrera va n\u00e0ixer i es va forjar a It\u00e0lia. Vaig comen\u00e7ar all\u00ed amb un Barbiere di Siviglia<\/em> en el qual tres artistes van ser esbroncats. Veure eixe nivell d’exig\u00e8ncia i saber que coincideix amb una cosa raonable al que ocorre en l’escenari \u00e9s impressionant, perqu\u00e8 t\u00e9 fonament, no \u00e9s casual, \u00e9s pel coneixement d’una tradici\u00f3. El criteri d’eixe p\u00fablic no \u00e9s comparable al d’uns altres, i he dirigit repertori itali\u00e0 oper\u00edstic en quasi tots els pa\u00efsos europeus importants. <\/p>\n\n\n\n Tenint en compte l’enorme pedrera de m\u00fasics de la Comunitat Valenciana, sustentada en gran part en societats musicals, diria que ha coincidit amb molts m\u00fasics del nostre territori al voltant del m\u00f3n? Est\u00e0 ben representada eixa base en orquestres internacionals?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Continue coincidint amb molts m\u00fasics espanyols. Ja no s\u00f3n nom\u00e9s valencians, hi ha altres comunitats aut\u00f2nomes que estan exportant molts m\u00fasics a orquestres internacionals. Per\u00f2 per descomptat he fet m\u00fasica amb m\u00fasics valencians en ciutats com Flor\u00e8ncia, en pa\u00efsos com Holanda, Fran\u00e7a, els Estats Units i a Sud-am\u00e8rica, principalment a M\u00e8xic, en tres orquestres diferents en les quals he dirigit. Estem per tot el m\u00f3n. La c\u00faspide orquestral est\u00e0 principalment a Alemanya i alguna als Estats Units i en la majoria hi ha representaci\u00f3 valenciana. <\/p>\n\n\n\n S\u00f3n moltes d\u00e8cades potenciant a les societats musicals, el primer embri\u00f3 de futurs talents i grans int\u00e8rprets; els centres educatius que tenim a la Comunitat Valenciana i l’esperit i la vocaci\u00f3 per eixir a mostrar el talent i trobar informaci\u00f3. Hi ha un gran nombre de valencians que han realitzat estudis dins i fora d’Espanya; \u00e9s crucial alimentar i potenciar el coneixement en diferents cultures. Hem de continuar demanant el m\u00e0xim suport per a les societats musicals, per a les escoles municipals i ser conscients que tenim un patrimoni cultural hist\u00f2ric d’exportaci\u00f3 de m\u00fasics de l’elit. Comen\u00e7ant per Mart\u00edn i Soler que en el XVIII va competir amb Mozart a Viena i li va guanyar la partida: quan es va representar\u00a0Le Nozze di Figaro<\/em>\u00a0de Mozart, Mart\u00edn i Soler havia compost\u00a0Una cosa rara<\/em>; les dues estaven programades en el Theater an der Wien i Mozart va aguantar trenta i tantes representacions, mentre que Mart\u00edn i Soler va arribar a les setanta. Tenim valencians il\u00b7lustres que han recorregut el m\u00f3n i el continuen fent. Que continue aix\u00ed. Disfrutem i fem con\u00e9ixer la grandesa del nostre talent.\u00a0<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/alcompasrevista.com\/wp-content\/uploads\/2024\/04\/e66b355e-a569-4048-8876-40d6b5b978d3-2-1024x682.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n