Púrpura Pansa està formada per Javier Teruel, saxo baríton; Héctor Andrés, saxo tenor; Juanlu Gonzálvez, saxo alt i Manuel A.Romero, saxo soprano.
Com arriba a formar-se un grup de saxos? Com es crea Púrpura Pansa?
JAVIER: Normalment comencem a tindre contacte en grups de saxos als conservatoris professionals, però és sobretot als conservatoris superiors, vinculats a l’assignatura de música de cambra, on tenen un plantejament més o menys seriós i amb vistes a futur.
En el nostre cas particular, hem tingut aquesta inquietud des de ben prompte, molt abans de començar els estudis superiors. Hem tingut diversos quartets amb diversos noms i distints companys i tot això ens ha portat a ser qui som hui en dia, Púrpura Pansa, des de fa ja 13 anys.
Com va ser el vostre contacte amb la societat musical del vostre poble?
HÉCTOR: El meu contacte va ser directe per mon pare, qui era platiller de l’Agrupació Musical Cultural de Teulada i em va introduir al món de la música. Primer al Conservatori de Teulada i als 10 anys vaig entrar a formar part de l’AMCT fins ara. 26 anys com a músic.
MANUEL: Des de xicotet he anat als concerts de la banda del meu poble, el CMI Santa Cecília de Puçol, ja que mon pare es músic de la banda de tota la vida.
Recorde perfectament anar amb ma mare i el meu germà i gaudir molt amb els concerts de diumenge de mati, era una festa.
Hui en dia trobe a faltar els xiquets i xiquetes en el públic dels concerts, ara estan molt més pendents d’una pantalla que de la pròpia música, em dona molta llàstima.
Al meu fill de dos anys (i el que ve de camí), vull transmetre’ls la importància de la música i la banda. Després ja decidiran si volen ser músics o no, per la meua part no va a quedar.
JAVIER: A mi, ma mare em deia tots els anys que si volia apuntar-me a música, i jo sempre triava qualsevol altra activitat (pintura, karate…). L’únic any que no em digué res, li ho vaig proposar jo. Es prou que no t’ho diguen per a voler (rises), soc del Centre Musical i Instructiu Santa Cecília de Puçol, també.JUANLU: Jo tot el contrari a Javier. Em vaig plantar un dia a casa i li vaig dir a ma mare que m’havia apuntat a música, que ja s’apanyarien ells si s’havia de pagar alguna cosa. I així vaig començar al Centre Artístic Musical de Foios.
Seguiu en contacte amb les vostres Societats?
HÉCTOR: Per descomptat, actualment soc el president de la banda
MANUEL: En la mesura del possible sí. Hi ha èpoques que puc més que unes altres i al reves, però sempre que es possible m’agrada acudir i recordar la importància que va tindre la banda per a mi, per a convertir-me en músic professional. Possiblement si en el meu poble no haguera existit una banda (i una escola) no sé si haguera arribat a dedicar-me professionalment a la música.
JAVIER: Sí, a més a més de dirigir formacions de la societat intente, com a saxofonista, estar present en totes les activitats que puc.
JUANLU: Sí, soc un músic molt actiu i participatiu a la meua banda. També a nivell professional donat que soc el director de l’Escola de Música i professor de saxofó.
Teniu algun pla o projecte amb alguna societat musical?
HÉCTOR: Tenim pendent de confirmar dos actuacions de solistes amb diverses bandes on interpretem un repertori realment espectacular. Aquest projecte ja l’hem pogut fer amb la Banda Primitiva de Llíria, la Banda de la SUAM d’Ontinyent, la de Foios, Puçol o inclús amb la Jove Banda de la FSMCV. És un format que ens agrada especialment ja que sempre es crea molt bon ambient amb tota la gent de les bandes. De vegades fins i tot completem la jornada realitzant una masterclass amb els saxofonistes de l’escola i de la banda on anem a actuar. És molt enriquidor.
Què signifiquen les societats musicals per al teixit artístic musical de la Comunitat Valenciana?
HÉCTOR: Les societats constitueixen la base musical de la Comunitat Valenciana i fan una tasca social, educativa, cultural i tradicional molt important. A més, en el meu cas, em van donar l’oportunitat de poder arribar a ser qui soc amb el saxofó.
Vosaltres heu crescut en una societat musical i això us ha ajudat a pertànyer a Púrpura Pansa però, a més d’això, què més aporten aquestes agrupacions a Púrpura Pansa?
JAVIER: Sempre ens han aportat ajuda de tot tipus: cedint-nos espais per a assajos, instruments, ajuda administrativa, i sobretot al principi, oportunitats per a poder fer els primers concerts amb el suport humà que això comporta.
