L’Institut Valencià de Cultura, CaixaBank i la Federació de Societats Musicals de la
Comunitat Valenciana publiquen el cinquè disc de la col·lecció ‘Música a la llum’, amb
obres de Salvador Giner interpretades per la Jove Banda Simfònica de la FSMCV,
sota la direcció de Rafa Garcia Vidal.
Amb una duració total de 50 minuts, ‘Els clàssics valencians de música per a banda’
ofereix una selecció de nou obres per a banda ‘oblidades’ de Salvador Giner: ‘La vega’,
‘Tantum ergo’, ‘Entre el Júcar y el Turia’, ‘La perla de Austria’, ‘Rapsodia española’,
‘San Vicente Ferrer’, ‘Una fiesta en el Alcázar’, ‘Mariana’ y ‘El Sinaí’.
Algunes de les peces ara enregistrades es donaven per perdudes fins fa poc, i han
pogut recuperar-se gràcies a la col·laboració de societats com el Centre Instructiu
Musical de Benimaclet, el Cercle Musical Primitiva d’Albaida (El Gamell) o la Sociedad
Musical Santa Cecilia de Requena i a músics i investigadors com Ramón Ramírez,
Marcial García Ballesteros i Ramon Garcia i Soler.
El programa ‘Música a la llum’, patrocinat per CaixaBank i organitzat per l’Institut
Valencià de Cultura i la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana,
sorgeix com a part del projecte CaixaBank Escolta València, sufragat íntegrament per
CaixaBank, per col·laborar amb les societats musicals a la conservació, posada en
valor i difusió de l’esplèndid patrimoni cultural custodiat en els seus arxius.
Per a la presidenta de la FSMCV, Daniela González, aquest projecte discogràfic “és un
orgull que permet tornar a donar vida a obres quasi oblidades del mestre Giner que
formen part del ric patrimoni de les societats musicals valencianes i, a més, fer-ho per
part de la Jove Banda Simfònica, una mostra de l’excel.lència dels joves músics
valencians”.
Segons Jorge García, de la secció de documentació i patrimoni musical de l’Institut
Valencià de Cultura: “La intenció en publicar aquest recull ha sigut la de recordar o
donar a conéixer a nous públics les obres per a banda de Salvador Giner mai
gravades o gravades en temps remots. No és fàcil trobar la raó per la qual totes
aquestes peces han sigut menys difoses del que es mereixen: són partitures
d’inspiració sobrada. Siga com siga, les ací agrupades són tant una mostra de la vàlua
de la música de Giner, i de la seua destresa per a triomfar en diferents situacions i
contextos artístics, com una confirmació de la positiva opinió que va tindre sobre les
bandes com a portaveus del seu art”.
Salvador Giner Vidal (1832-1911) ha sigut un dels compositors valencians més
apreciat pels seus paisans, però a diferència d’altres compositors, va gaudir d’una
popularitat sobretot local.
L’ús de la llengua pròpia, les temàtiques valencianes, les citacions i motius musicals
presos de músiques tradicionals, tot això en l’esperit de l’anomenada ‘Renaixença’,
van explicitar el vincle creixent amb la cultura de la seua terra; l’escriptura d’obres
senzilles per a cors profans i religiosos o per a bandes de música, a vegades per
encàrrec, el van acostar a l’àmbit dels músics no professionals i el van convertir a més
en un creador assequible. El Giner més culte va conviure d’aquesta manera amb el
Giner pròxim al poble.
Pel que fa a les bandes de música, l’estreta relació que va tindre amb elles reflecteix
també el protagonisme d’aquesta formació en l’època que li va tocar viure. En efecte,
entre la segona meitat del segle XIX i les primeres dècades del XX les bandes van
assolir el seu apogeu en terres valencianes, no sols per la seua consolidació en l’àmbit
rural entre músics aficionats, sinó pel seu paper protagonista en la cultura de les grans
ciutats.
Giner va ser un compositor prolífic que es va moure entre gèneres molt diferents: la
música religiosa, la lírica, la de cambra o la simfònica. A la València de la seua època
les actuacions de bandes —militars o civils— a l’aire lliure i els certàmens estivals de
la plaça de bous eren extraordinàriament populars, i el compositor no va voler
sostraure’s a la seua crida.
