La Societat Musical de Llosa de Ranes al costat de «En clau de vents: registre sonors» han recuperat deu obres inèdites de Francisco Asenjo Barbieri (1823-1894), compostes per a banda entre 1842 i 1859 que es conserven a la Biblioteca Nacional d’Espanya.
El madrileny Francisco Asenjo Barbieri és considerat com un dels pares de la sarsuela espanyola amb títols consagrats com a «Pa i bous» (1864) o «El barberillo de Llavapeus» (1874).
Ara bé, la seua contribució al repertori de banda de música era poc conegut, tractant-se d’obres compostes durant la seua joventut i que, actualment, es conserven en els fons de la Biblioteca Nacional d’Espanya.
Aqueix ha sigut l’objectiu que s’ha volgut esmenar durant el «Cinquè Festival de Vent» de la Llosa de Ranes (València), esdeveniment que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Llosa de Ranes i de la Fundació Sanganxa. Aquest divendres 30 de desembre, en el «Auditori Mestre Vicent Tortosa», un ensemble de membres de la societat musical oferiran el concert «Els músiques del passat. Obres inédites per a banda de Francisco A. Barbieri» sota la direcció de Rafael Grau. Una interpretació que segueix criteris historicistes, però amb una organologia moderna i que ha retornat a la vida deu composicions del mestre madrileny que van ser concebudes entre 1842 i 1859. Aquestes seran gravades i es podran escoltar en obert en els canals de Youtube de la Societat Musical Llosa de Ranes i En clau de vents: registre sonors.
Entre elles trobem cinc pasdobles de caràcter militar: «Pasdoble compost i dedicat a la banda del 5o Batalló de la Milícia Nacional de Madrid» (1843), «Pasdoble escrit per al regiment de Granaders de la Corona» (1848), «L’estudiant» (1848), «Pasdoble 25 de maig de 1849» (1849) i «Pasdoble 29 de maig de 1849» (1849). A ells se sumen dues transcripcions de fragments de sarsueles: «Seguidilles de la sarsuela Gloria i perruca», estrenada en el Teatre Varietats de Madrid el 9 de març de 1850 i la «Tanda de rigodones de la sarsuela Jugar amb foc» que fora estrenada en el Teatre Circ de Madrid el 6 d’octubre de 1851. Finalment, el repertori recuperat inclou l’«Errant i Allegro» (1842), que es tracta d’una polonesa de concert, la polca «L’artilleria espanyola» (1859) escrita durant el context de la guerra d’Àfrica (1859-1860) i un esborrany anomenat «Manuscrit 107» datat cap a 1850.
No ha sigut una tasca fàcil dur a terme aquest projecte, havent de salvar-se diferents inconvenients. D’una banda, l’equip de transcriptores -Frederic Oriola, Mari Àngels Faus, Dario Giner i Salvador Astruells-, han hagut d’adequar les peces a l’organologia de les modernes bandes adaptant instruments desapareguts als actuals però sense perdre el caràcter historicista del projecte. D’altra banda, el director, Rafa Grau, s’ha enfrontat a un repertori antic, amb unes estètiques molt allunyades de les actuals, amb melodies italianitzades i unes sonoritats carregades de metalls. Finalment, dir que aquest projecte degué dur-se a terme en 2021, ajornant-se a causa de la crisi sanitària motivada per la COVID-19.
El programa del «Cinquè Festival de Vent» celebrat a la Llosa de Ranes s’ha completat amb la representació del teatre musical «La vertadera història de Pinotxo» el dimecres 28 de desembre i l’actuació de quartet de metalls «Art of brass València» el dijous 29 de desembre.
El projecte «En clau de vents: registre sonors» és una iniciativa sense ànim de lucre desenvolupada en Youtube i Instagram. Es tracta d’una proposta de musicologia aplicada dedicada a la recuperació de la música de banda composta abans de 1975 amb l’objectiu de crear un repositori musical. Va nàixer en 2020 i està coordinat per l’historiador Frederic Oriola Velló (Quatretonda, 1978) i la musicòloga Mari Ángels Faus Mascarell (Rótova, 1977). La iniciativa compta amb la col·laboració de diferents investigadors, tècnics de so, directors de banda i musicòlegs, tant valencians com de la resta de l’Estat espanyol, que col·laboren en la recuperació del patrimoni musical de les bandes de música.
