Cristóbal soler: “l’objectiu de la Jove Orquestra Simfònica és que el músic aconseguisca l’excel·lència”
Considerat un dels millors directors de la seua generació i alma mater de diferents projectes lírics i simfònics de gran èxit, Cristóbal Soler és el director de la Jove Orquestra Simfònica de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) des de la seua fundació en 2014.
Per les seues mans han passat centenars de joves en aquests anys d’un projecte vital que busca potenciar el jove talent de la Comunitat Valenciana i sobretot la línia orquestral en les societats musicals.
L’experiència, visió i capacitat d’innovació del mestre Cristóbal Soler i el suport de la FSMCV ha permés desenvolupar un projecte que transcendeix al món de les bandes de música. És una de les constants en la xarrada que mantenim amb ell, el que els músics entenguen que la Jove Orquestra Simfònica va més enllà del que és una orquestra simfònica a l’ús, per a formar part d’una selecció de talent des d’una visió integral a la recerca de l’excel·lència.
Al COMPÀS: Quines sensacions li transmet el començament de la temporada 2022 de la Jove Orquestra Simfònica?
CRISTÓBAL SOLER: Unes sensacions molt satisfactòries. En el primer concert en el Palau de les Arts al febrer abordarem un repertori que els músics no tenen l’oportunitat de tocar en les bandes de les seues respectives societats musicals. Aprofitem el 50 aniversari de l’Orfeó Valencià i tocarem juntament amb dos solistes extraordinaris: la mezzosoprano Lorena Valero i el tenor Enrique Ferrer.
En l’escenari entre el cor i l’orquestra érem més de 150 persones i abordarem un gran repertori líric, tant d’òpera com de sarsuela. Interpretem el final de l’òpera Carmen i també plantegem números de cor de Verdi.
A. C: Es va veure recompensat l’esforç dels músics?
C. S: Sí, perquè assajàrem dos caps de setmana amb una alta intensitat, i que 1500 persones vingueren al concert i reconegueren el treball fet és una satisfacció. Em vaig sentir molt orgullós de la labor de l’orquestra, i també he d’agrair la difusió en els mitjans de comunicació, perquè tot això va fer que el Palau de les Arts estiguera ple, amb una resposta fantàstica.
Per a un jove músic és un sacrifici amb 18 anys dedicar els caps de setmana, fins i tot en període d’exàmens, però quan la seua passió es veu recompensada d’aquesta manera et fa molt feliç.
A. C: Quins són els següents projectes de la Jove Orquestra Simfònica temporada 2022?
C. S: El pròxim projecte simfònic en el qual estem treballant al costat de dos directors assistents, ens permetrà abordar un repertori de grans autors fonamentals en els objectius de la programació. D’una banda, per a defensar el nostre patrimoni simfònic i líric, i per una altra per a mantindre un percentatge d’equilibri en el repertori. Per això per al pròxim programa hem triat a Txaikovski i segurament a Richard Strauss.
A. C: Qui compon la Jove Orquestra Simfònica de la FSMVC?
C. S: Representen el jove talent de les societats musicals de la Comunitat Valenciana. Un dels objectius generals que tenim és posar en valor el talent i l’excel·lència, perquè tots ja sabem que esta és una terra de músics on proliferen en cada població, però l’objectiu clar d’aquest projecte és també plantejar que on hi ha quantitat hi ha qualitat i en aquest cas repercuteix en l’excel·lència.
A la selecció acudeixen uns 300 músics cada any per a ocupar les places d’aquesta orquestra que té al voltant de 90 músics. Amb la COVID-19 hem estat molt limitats, però ho reprenem ja amb la plantilla completa d’entre 80 i 90 músics.
A. C: Sobre la base de la cerca de l’excel·lència en els joves músics que la formen, com s’afronta el programa pedagògic de cada temporada?
C. S: Individualment són músics excel·lents i ací els oferim formació de col·lectiu orquestral. Tots ells actuen en col·lectius que són les bandes de música, i fins i tot a vegades en una societat musical que pot ser que tinga una orquestra, però mai s’aconsegueix el nivell d’excel·lència com en aquesta orquestra.
Recentment hem ampliat aquesta formació dins del que són les habilitats, les capacitats de tocar dins del que és una orquestra simfònica. Estem col·laborant amb els departaments de cant, i realitzem una trobada a l’any amb l’Acadèmia Internacional José Collado, en la qual la formació és integral.
L’orquestra treballa amb joves directors, joves cantants i tots ells dirigits amb una visió no sols de director d’orquestra sinó també com a mestre i des dels meus coneixements per a passar-los la meua experiència dins del que és el món no sols simfònic, si no també col·laborar amb cantants dins d’un repertori líric operístic.
I un factor essencial en la seua formació, com és el tocar davant un director diferent. Col·laborem amb set o huit joves directors, la qual cosa també és important per a ells a l’hora de saber seguir una direcció diferent.
“EL NIVELL DE LA QUALITAT DELS MÚSICS ÉS EXCEL·LENT, FINS I TOT AMB UN RECONEIXEMENT INTERNACIONAL”
AC: Per a aquests joves músics ets un referent, cosa que a més suposa una responsabilitat afegida, com l’afronta algú amb el teu currículum?
C. S: Davant una orquestra jove la veritat és que hi ha una gran responsabilitat perquè ells són com a esponges. Hem de ser exemplars en totes les nostres facetes, no sols professionals i humanes. Jo crec que és importantíssim davant una orquestra jove l’experiència, no sols el coneixement, perquè el coneixement és fonamental però també en el nostre cas la maduresa, l’experiència com deia Karajan és “tindre el pitxer ple d’aigua per a poder repartir aigua en els gots buits”.
Jo crec que és importantíssim davant una orquestra jove l’experiència, no sols el coneixement, perquè el coneixement és fonamental però també en el nostre cas la maduresa, l’experiència com deia Karajan és “tindre el pitxer ple d’aigua per a poder repartir aigua en els gots buits”. A més de la passió, perquè el que fem ho fem amb passió, amb amor, amb entusiasme i això es contagia.
AC: Quina opinió tens de la situació actual de la música a l’àmbit educatiu a Espanya?
C. S: Soc sempre optimista. Crec que va creixent l’educació musical però molt a poc a poc. Falta en realitat una educació vinculada a la música, en això encara estem molt febles, hauria de ser igual d’important com les matemàtiques o la literatura per citar algunes disciplines Quan parle de la música no em referisc a la història de la música, em referisc al fet que hauria d’haver-hi orquestres, cors en cada escola, en cada universitat i que les persones puguen tindre aqueixa formació, no sols per a gaudir.
El nivell de la qualitat dels músics és excel·lent, fins i tot amb un reconeixement internacional dels músics espanyols que suposa el que estem exportant molts músics fora d’Espanya; som un país exportador i cal donar-lo a conéixer.
M’entristeix molt quan la música continua sent una assignatura ‘maria’ i la solució passa perquè aquesta assignatura siga pràctica i que servisca per a gaudir, i que l’alumne des de preescolar i primària puga anar a jugar amb la música perquè a més està demostrat que no sols té una funció important terapèutica si no que és un mitjà per a activar connexions neuronals.
La música crea conceptes de convivència fonamentals en el desenvolupament de la societat: formar part d’un col·lectiu, el saber en quin moment tu eres important, en quin moment tu acompanyes i ajudes i després tot el que és aqueixa disciplina és d’entrenament, de perseverança. Valors humans a través de la música.
Jo vaig ser en el seu moment el creador de l’Orquestra de la Universitat de València, va ser la primera orquestra simfònica en una universitat espanyola i ara ja hem complit més de 25 anys. També vaig ser el director de l’Orquestra de la Universitat Complutense de Madrid, i també vaig crear la banda en l’institut de Silla quan tenia 16 anys. La millor manera de canviar les coses no sols és parlar sinó intentar que cadascun de nosaltres puguem posar el nostre granet d’arena, i sí encara ens queda molt per fer.
