Auxili és un grup de música nascut l’any 2005 a Ontinyent, València. El seu estil musical és el reggae, amb tocs de ska, ragga i rap, i sempre han oferit la descàrrega gratuïta dels seus treballs.
Com a col·lectiu musical, donen suport a les reivindicacions populars i com la majoria dels grups de la Comunitat Valenciana, tenen formació en les societats musicals de les seues ciutats.
Parlem amb un dels seus vocalistes, Esteve Tortosa i amb el trombó, Miki Garcia, que ens parlen del que va significar per a ells i per al grup la seua formació en l’agrupació musical d’Ontinyent.
Al Compàs. Quan vareu començar a tocar en la banda d’Ontinyent? Com va ser l’experiència?
Esteve. Jo vaig entrar a la banda, l’Agrupació Musical d’Ontinyent, l’any 1998, quan tenia 14 anyets i vaig estar en la formació durant 4 o 5 anys.
L’experiència la veritat és que va a ser increïble, poder compartir una formació amb més músics, més músiques, ensenyar-te a escoltar al del costat, ensenyar-te a interpretar la figura del director i sobre tot, poder eixir al carrer i tocar en una formació musical amb més gent, és una experiència brutal.
Vaig poder fer certàmens bandístics, vaig poder fer moltes entrades de moros i cristians, processons, intercanvis, etc. i la veritat és que va a ser increïble i em va ajudar moltíssim en la meua vida com a músic. Mai oblidaré eixos anys que vaig passar a la banda.
Miki. Vaig entrar a l’Agrupació Musical d’Ontinyent amb 12 anys, al 1999, i recorde estar amb el trage que em van fer, esperant baix de casa que m’arreplegara la banda, perquè en el meu poble passa la banda per els nous membres, i pensava, “ostres, que al final sí que soc músic”.
Al Compàs. Què ha aportat la vostra formació bandística a Auxili?
Esteve. Moltíssimes coses, com per exemple, ensenyar-te a tocar en conjunt, escoltant al del costat i a la del costat. També ensenyar-nos a gestionar una formació musical un poc com és la banda: s’organitzen d’una manera un poc cooperativa, tenen una junta i aleshores es decideix tot en l’assemblea. En Auxili també treballem així, som molt cooperativistes, ens agrada molt coordinar-nos tots i totes per igual.
Miki. Com a vent-metall hi ha molts motius de melodies que tenen paral·lelismes amb les marxes mores i cristianes i influències també de música tradicional, fins i tot pasdobles.
Ha influït tot, si no hi haguera sigut per la banda, no seria músic (al igual que altres components) i no haguera existit Auxili. A més, el meu primer contacte amb la música moderna va ser amb la banda, tocant xaranga.
Al Compàs. Vosaltres feu reggae, sobretot, com apliqueu els coneixements apresos en la banda a aquest tipus de música?
Esteve. És cert que el reggae és una música molt diferent que la que fan les bandes. Quan vaig arribar als 18 em vaig cansar de la música de la banda i això va fer que buscara altres estils musicals, així que, inconscientment, perquè ens va ajudar i ens va fer provar altres estils.
Miki. El que sí que aporta la banda al reggae és el compromís amb la música col·lectiva, que has de tocar el millor possible per a que qui estiga al teu costat, estiga el més còmode possible.
Al Compàs. Sou partidaris de la descàrrega musical gratuïta dels vostres temes. Perquè?
Esteve. Perquè sempre hem pensat que volem que les nostres cançons arriben el més lluny possible i ja juguem amb la barrera lingüística de cantar en valencià, i aleshores no volem posar també barreres econòmiques. Nosaltres vivim dels directes, dels concerts, de les actuacions, i el que volem és que la nostra música viatge molt lluny.
També fem cançons compromeses, així que ens agrada que les nostres lletres arriben el més lluny possible i puguem despertar alguna consciència. Seguirem sempre posant les nostres cançons en descàrrega lliure gratuïta, intentant viure de les nostres actuacions.
Miki. Sóc partidari de que la música creada estiga a disposició del públic, perquè si no saps si t’agrada no vas a pagar per ella. Després la gent, si l’agrada el que fem, que compre samarretes, discs, que vinga als nostres concerts.
Al Compàs. Un missatge per als que ens estan llegint.
Esteve. Anime a tots i totes, si poden, a entrar en una formació bandística o si poden passar per la banda del seu poble que no dubten en fer-ho, que no perden l’oportunitat d’apuntar els fills o filles perquè es un tret cultural molt bonic que tenim al País Valencià i ens ha fet grans a molts músics i músiques.
Miki. Fa anys les bandes, eixe gran poder que tenim a València, estaven tancades a la música clàssica i de carrer, però ara, en estos nous temps, hi ha tendències i ja s’inclou jazz, música moderna, Big Bands, activitats de rock…. És molt bonic tancar un cercle, ensenyar el que has après. I gràcies a les bandes, això es possible ací, a València.
