Arístides Rico Albero ha complit 88 anys i segueix en actiu en la Societat Musical de Banyeres de Mariola. És percussionista i el seu instrument són els platerets.
En 1963, amb 29 anys va ingressar en la banda municipal del seu poble i no va ser fins a 1974 quan es va formar la societat, així que es pot dir que l’experiència a Arístides li ve des de lluny.
En 2021 la FSMCV ho va guardonar amb el premi EUTERPE a tota una vida dedicada a la seua Societat Musical. Després de rebre aquest premi i tornar al poble es va adonar del volgut que és en Banyeres, i s’emociona només amb pensar-ho.
Recordes el dia del teu ingrés en la banda municipal de Banyeres de Mariola?
Em recorde perfectament, vaig substituir a un platiller que es jubilava. Vaig tocar un pasdoble “El Llevant”, va anar en el 63. Eren les festes del poble. Allò va anar molt bonic, quan eixim de la plaça desfilant i un dels músics va cridar “ja tenim platiller”. Aqueix dia va ser el més emocionant de tots els que he gaudit amb la banda.
Com es va produir el pas de la banda municipal a la societat musical?
En la banda teníem a un director que el pagava l’ajuntament, era Godofredo Garrigues. I en el 74 li demanem més diners a l’ajuntament perquè ens havíem gastat 20.000 pessetes en reparació d’instruments, i el consistori només ens donava 18.000 pessetes. Van dir que no hi havia diners i la banda es va plantar. Van acomiadar al director i ací va acabar tot. Poc després un home d’Alfafara va vindre a Banyeres i va començar a ajuntar a gent i creem la societat. Molts van tornar, entre altres jo. Uns altres no.
En 60 anys de dedicació a la música ja la banda, la gent ha evolucionat?
Sí, sí, ha canviat molt. És igual de bona gent i els joves s’enfronten amb la mateixa il·lusió. Com els he criats a tots (riu). Ara tots van al conservatori i quan salen les xiques i els xics al carrer ja saben el que han de fer. Toquen molt bé. Jo estic molt bé amb tots, si vens a Banyeres i preguntes per mi només et donaran bones referències.
Et consulten a l’hora de triar temes que interpretar en la banda?
Sí, sí que em consulten. Jo els dic que no toquen marxes modernes ni estranyes. La gent vol obres espanyoles, de Sarsuela. Això és el que a la gent li agrada. En concret l’obra “Bohemis” li encanta a la gent, els agrada gaudir-la a l’estiu en la plaça.
Com vas aprendre a llegir partitures?
Va anar el mestre Garrigues el que em va ensenyar. Diuen que tinc unes condicions molt grans per als platerets. Una vegada estàvem tocant en la plaça, en l’escenari i en baixar un senyor percussionista em va dir que mai de la vida havia sentit traure la tonalitat que jo treia als platerets. Jo li vaig dir és com sé tocar, és condició natural (hahaha riures)
Què esteu preparant en la banda?
Ara mateix estem preparant el concert que es donarà al juliol en la plaça de Banyeres. Els divendres i els dissabtes els dediquem a assajar.
Com va ser la recepció del premi EUTERPE?
Em vaig emocionar molt quan vaig rebre el premi EUTERPE de mans del president de la Generalitat Ximo Puig i de la presidenta de la FSMCV, Daniela González. Uy, cal viure-ho, va ser molt gran per a mi, des de llavors al poble em diuen l’amic de Ximo Puig. Per cert, doneu-li records a Daniela, quan vaig anar a València tots em van tractar molt bé.
Quin paper ocupa la música en la teua vida?
La música és el més gran, per a mi és el més bonic que hi ha. No he faltat ni un dia als concerts. Quan treballava a la fàbrica de paper em donaven permís per a anar als concerts i a tocar on fora. M’encanta quan anem a altres pobles i la gent em diu “sabem que és la banda de Banyeres perquè et veiem a tu”. Per a mi és el més gran del món i li tinc molt amor a la banda i a la societat.
